Saturació (un altre post sobre Haití i rodalies)
Sóc al cine amb les filles. Avatar en 3D. No sé si és per la previsibilitat de la pel·lícula o per la incomoditat de les ulleres, de tant en tant desconnect. Em venen al cap les imatges del terratrèmol d'Haití. La pel·lícula és llarga i tants efectes especials em saturen. Pens que tantes imatges de fillets desorientats, cossos coberts de mosques, persones vagarejant pels carrers, periodistes intentant transmetre "l'horror de la situació", narrant en primera persona les seues sensacions, també ens saturaran prest.
Pens també que d'aquí a un parell de dies els redactors en cap o els editors demanaran noves emocions als seus periodistes. Prest estarem saturats de tant de mort, de tanta misèria, de tanta desesperació. No tenc respostes. Només em venen al cap un munt de preguntes. Per exemple, què passaria si les víctimes fossin occidentals? Si Haití no fos el país més pobre d'Amèrica Llatina? Per començar, no hauria mort tanta gent, però encara així, veuríem com les mosques es mengen els cadàvers? Quantes víctimes dels atemptats de les Torres Bessones vam veure? A l'estació d'Atocha, a les estacions del metro de Londres van córrer a posar llençols i flassades per evitar que les càmeres gravessin l'evacuació dels cossos destrossats. Amb això no vull dir que pensi que s'han d'ensenyar els morts. Al contrari, pens que, tant d'abús, resulta pornogràfic. Pornogràfic és mostrar els morts dels nord, però també mostrar els del sud.
Na Maruja Torres ho deia millor que ningú l'altre dia: A Haití, fa molts anys que estan en situació d'emergència, fa molts anys que viuen enmig de la catatàstrofe. Amb això no vull dir que no ens haguem de mobilitzar, és clar, que sí. Però ara, i quan les càmeres se'n vagin d'Haití.
Com a conseqüència del terratrèmol han mort uns quants funcionaris de l'ONU. Em sap greu. L'organisme internacional diu que és la pitjor catàstrofe que ha patit mai. A mi em sembla que la pitjor catàstrofe que ha patit mai l'ONU és la seua capacitat per evitar les violacions constants de les ressolucions que s'aproven a la seu de Nova York. I encara una altra: els funcionaris de l'ONU eren a Haití voluntàriament. Els haitians no podien triar, no tenien un altre país on anar quan es cansessin de viure enmig de la misèria.
No sé si és la pel·lícula que em posa de mal humor, o la saturació d'informació (algú va dir que molta informació no és sinònim de bona informació), però m'estic enervant. Crec que em llevaré les ulleres de 3D. Ja sé qui morirà i qui és el dolent. Ja em conec la cançoneta ecologista que vol fer arribar la pel·lícula. Em rebenta que sigui qui ve de fora, el bo, l'americà, qui hagi de despertar i liderar els nadius.... (despertar-los i liderar-los, per cert, d'un "mal" que ells mateixos han dut a aquest planeta Pandora que s'ha inventat James Cameron) em sonen tant aquesta lletra i aquesta música... (ho sent, no tenc un bon dia, avui)
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Els morts i els vius
Jo també he vist com un espectacle obscé el passeig pels morts, i després la preocupació pels 4 o 5 "espanyols" que repatriaven. I el més colpidor, la preocupació pel destí d'un xiquet que havien adoptat. I el tractament de la televisió l'he trobada més a prop de l'espectacle, que de l'objectivitat.
Re: Saturació (un altre post sobre Haití i rodalies)
rosa: el post el vaig escriure abans de veure l'especial d' "informe Semanal" de TVE. Sort, perquè després de veure'l crec que hauria escrit coses massa fortes. Hi ha una cosa que es diu "turisme de tragèdia" i defineix el morbo, la curiositat de les persones per anar a veure llocs on ha passat alguna catàstrofe. Que això ho facin els reporters d'una televisió pública com van fer anit em va semblar lamentable. hi havia una reportera que va entrar dins una mena d'hospital amb el passadís tot ple de ferits i anava saltironant entre ells, fins i tot, els infermers s'havien d'apartar perquè ella passés.... Informe Semanal és per a mi un dels programes més solvents de TVE. llàstima...