Asil
Necessit un paisatge que m’aculli, que em preservi del solstici. Vull dos dies d’asil. De silenci. De resignació. Records dolços. Històries molt ben escrites pels cappares que ens han precedit. Lletres de motlle. Penyores de fil a l’aixovar. Tots ho han dit tot. Tots ho han dit tot millor que jo. A mi només se’m permet llegir i recordar. I enyorar!
No gemeguis, em diuen. Espera sempre demà. Sempre hi haurà un l’any que ve si deu vol. Sempre hi haurà un nou Sant Joan, amb molts caires, amb les mateixes discussions, amb més gernació. Tot ho han cantat els teus majors. Tot ho llegiran les teues filles. Onomatopeies sense sorpreses: pom pom pom tiruri pom pom pom tiruri. I la mar, la ditxosa mar que sospires, t’allunya del somni. T’allunya de la festa i de la gesta. La mar i els cavalls i els vint-i-cinc tòpics que has escrit a cada línia. Dol a les ungles. Salivera al bastiment de la finestra. Fems. Pols. Calor. Calcigades. Una amplària del cor que no és tan senzilla, J., que cada vegada es complica i s’engrandeix. Un avenc. L’absència és ignorància. És forat. És romandre dins el negre. Ser el negatiu de l’estampa. L’absència és la buldrafa esfilagarsada. És la nafra del mos.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
