Principi de dilluns. Avui he tingut xofer per tornar a casa. Sempre és un gust que et menin. Raimon al CD. Jo vinc d'un silenci. Veles e vents. El teu país d'Itàlia. Vint-i-cinc graus de temperatura. La finestra oberta. L'aire calent a la cara. Els semàfors en vermell. (en Jesús no té la meua destresa per enganxar-los tots en verd un diumenge a vespre) Parelletes que festegen als cotxes del costat. Em retreu que avui no he penjat el conte. He anat molt de bòlit aquesta setmana, li he dit. I la que comença, també. I l'altra. El darrer cap de setmana de juny anirem als Pirineus, a la trobada anual d'escriptors que organitza en Ferran Rella, que enguany ens ha convidat. Ens fa il·lusió. Serà la nostra manera de celebrar l'arribada de l'estiu. El senyor google maps ens ha dit que hi ha sis hores de viatge en cotxe fins a Santa Maria d'Aurolon, als Pirineus Atlàntics, a prop de Pau. Em farà gràcia conèixer escriptors tan pròxims i tan llunyans. N'Urbà Lozano és un altre dels convidats i ja n'ha parlat també. Segur que l'estada allà dalt ens dóna per a escriure alguns posts. Hi ha un ca que lladra. En Jesús m'ha mostrat les fotos que ha fet a la processó del Corpus d'avui capvespre a València. Em mostra na Rita vestida de negre amb la banda d'alcaldessa al costat d'en Francisco. Els pètals que cauen. Les roques... I no oblid que d'aquí a deu dies justos, a aquesta hora en que escric, els cavalls faran el darrer caragol de Santa Clara de les festes d'enguany, que la gent començarà a estar molt cansada, però com que enguany s'acaba el bienni, el Caixer Senyor tal vegada regalarà una volta més, que no volem que s'acabi la festa i el darrer toc de fabiol sona massa trist quan s'acaba el bienni.