Diu Rafael Chirbes que només se sent novel·lista mentre està escrivint una novel·la. Diu que dia rere dia, durant mesos, va descobrint entre la massa les formes de la seua novel·la. Escriu, diu, per conèixer un cert desordre, i sap el que vol dir, a mesura que ho va dient. I acaba dient: “Sé el que he escrit quan ho llegesc”.
Estic bàsicament d’acord amb aquesta reflexió del mestre Chirbes. Jo no sé si em sé novel·lista. No em sé dir novel·lista, però avui fosquet, a La Casa del Llibre de València presentarem El cos deshabitat. Em sembla que ens ho passarem bé. La meua amiga Maria Josep Poquet farà de mestressa de cerimònies, i l’escriptora Isabel-Clara Simó oferirà als assistents, la seua lectura de la novel·la.
Diu Rafael Chirbes que l’escriptor sap recollir els sentiments i les esperances de moltes persones. Diu que escriure és un art ambigu, rar i irritant. Diu Chirbes que escriure exigeix soledat, que s’escriu a soles i en silenci, però que només s’assoleix el fi amb els altres, amb els lectors.
La música que he triat avui ajunta dos dels cantautors que m’acompanyen des de fa moltíssims d’anys: en Serrat i en Sabina que fan punt de creu i filigranes amb Calle Melancolía.
Done fe que no ens coneixem personalment, per un munt de casualitats que ara no vénen al cas. Però tot arribarà. La crítica és totalment objectiva.
Urbà: He llegit la teua crítica després de la caminada matinal per la platja, i he quedat sense alè. Gràcies. Em sembla que ningú es creurà que no ens coneixem personalment i que la nostra relació és, de moment, literària. Una magnífica relació, per cert.
Volia anar a la presentació, però l'enèssim constipat del nano crec que m'ho impedirà. A la pròxima! A més he deixat la crítica del llibre al meu bloc. Espere que, com a mínim, no et moleste massa. Però hi ha qüestions alienes a la teua tasca com a escriptora i més aviat lligades al procés d'edició que no em volia callar.
Una abraçada.
Presentació
M'agrada i lamente coincidir amb Urbà Lozano: m'agrada perquè jo també recomane el(s) teu(s) llibre(s). Lamente coincidir amb Lozano (Urbà) perquè jo també tinc un xiquet constipat, i tampoc no hi podré anar per passar la vesprada literària. Una llàstima, però és així la primavera.