Na Maite Salord parla de El cos deshabitat al seu blog. En parla bé. No és cap mèrit. Na Maite i jo som amigues. Anàvem juntes a l’institut i vam fer un COU de lletres inoblidable, amb unes classes de filosofia que ens feien créixer, llegint Sartre en francès... Després, la vida ens va dur per camins diferents. Ella va estudiar Filologia a Barcelona, i jo Periodisme. Ella va tornar a Ciutadella, i jo vaig anar a València. Al cap de molts anys, la literatura ens ha tornat a ajuntar. Na Maite és una boníssima escriptora, és professora, és política (per cert, no deixeu de llegir les seues entrades sobre la situació política a l’Ajuntament de Ciutadella, i veureu com d’animada està la plaça, i com de depriment és la situació). Jo som periodista i intent ser escriptora. Fa un parell d’estius rèiem molt perquè ens convidaven a actes i tertúlies de dues en dues. Anàvem de “bolos”. La primavera passada, el Consell Insular va voler fer una presentació a València, a l’edifici Octubre, i allà érem nosaltres dialogant sobre literatura, l’illa, la perifèria... La meua amiga Empar Marco ens va presentar. Això és el que va dir.empar.pdf