Esperança Camps - Dietari

Ciutadella

És curiós. La setmana passada, dues periodistes diferents, en dues ciutats diferents, em van preguntar com és que feia sortir Menorca a quasi totes les meues novel•les, si fa tants anys que visc fora de l’illa. De manera automàtica vaig contestar a la primera, i també a la segona companya, que Menorca no la puc abandonar mai perquè Menorca no m’abandona a mi. No es deixa abandonar. L’entrevistadora de Barcelona em va mirar rar. La de València es va posar a riure. Això sí, totes dues ho van traure als articles que van escriure.

Hi ha un vers de Pere Xerxa que no em cans de repetir, és quasi un mantra per a mi: “els qui hem nascut a la mar, tenim per pàtria una barca”. Enguany ha fet un hivern molt dolent. Hem tingut ventades i mala mar, i fins i tot un delobí. L’han malmesa molt, la barca, tant, que ara sotsobra.

M’heu de disculpar, escric aquest post acabada d’arribar d’un dinar feliç amb una amiga de l’ànima. Hem rigut i hem arreglat el món, com fem sempre. Hem pres un cafè boníssim, i un gelat de torró, amb dues culleres. Hem passat per una llibreria i hem remenat per totes les seccions. I a l’autobús de tornada a casa he llegit un opuscle de Vila-Matas sobre Paul Auster, un dels meus autors preferits. Era un dia redó avui. Fins que he connectat l’ordinador, he consultat els correus, i he llegit aquest post de la meua amiga Maite.

Ja n’he parlat alguna vegada aquí de la malaltia moral que afecta l’Ajuntament de Ciutadella. No em sembla necessari explicar el drama que va començar el 31 de juliol passat quan vuit regidors i l’alcalde, Llorenç Brondo, es van donar de baixa del PP i es van atrinxerar en els seus càrrecs per continuar governant en minoria, vigilats d’enfora pel seu antic partit. Idò bé, avui, quan el Sr. Alcalde ha vist que per fi, els partits de l’oposició havien arribat a una entesa per presentar una moció de censura contra ell i conformar un nou govern, ha dimitit. Per motius personals, diu, perquè no pot compaginar l’alcaldia amb la seua professió. Avui? Ahir sí que podia? I el mes passat, també?

Aquesta maniobra em sembla d’una vulgaritat i d’una falta d’elegància inqualificables. I a més, constitueix una traïció a la ciutadania. Els ciutadans que van votar l’alcalde, també els que van votar el Partit Popular, volien una corporació municipal que gestionés un pressupost i que fes funcionar la ciutat. Aspiraven a tenir un Ajuntament que resolgués problemes, enlloc de crear-los. Necessitaven uns regidors solidaris amb la crisi econòmica que devasta desenes de llars del nostre poble. En lloc d’això, la infàmia.

Les nou persones que es van donar de baixa del partir amb el qual van arribar al poder van trair la cosa més sagrada que tenen les democràcies: el vot, la voluntat popular. Amb el seu gest, han comés la pitjor de les deslleialtats que és traslladar a l’àmbit públic els problemes interns d’un partit polític. I encara han anat més enfora, quan han vist que la seua poltrona estava en perill han tornat a jugar brut. Dues vegades? Són capaços de fer trampes dues vegades seguides davant de tots nosaltres?

Demà dematí, quan aquestes persones surtin al carrer, quan vagin a prendre cafè o a dur els fills a escola, o a comprar el pa, aquestes persones seran capaces de mirar a la cara els seus conciutadans? Aquells que els paguen el sou amb els seus impostos? Aquells que un dia els van dipositar la seua confiança?

Aquest post tan llarg està escrit apressa i malament, bull com la magnèsia, però tenc clara una cosa i l’he de dir, l’he d’escriure per espantar el fantasma de la desafecció: la política no és això que han fet aquestes persones. Tots els polítics no són així.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura