Esperança Camps - Dietari

Això no és una anàlisi del resultat de les eleccions

Dilluns, 21 de novembre de 2011

Això no és una reflexió postelectoral. Com que no he entès els resultats de les eleccions d'ahir, no em sent capacitada pe fer-ne una una anàlisi. Tampoc no m'escalfaré gaire el cap per intentar entendre-ho. Vull dir que avui no m'he llançat com una boja als diaris de paper o digitals ni a les tertúlies de la ràdio o de la tele, o als blogs on cadascú fa el que pot per explicar-se el món. En altre temps sí que ho feia. Sempre ho he fet. M'apassionava fer-ho. Devorava xifres, dades, anàlisis, indicis, gestos, declaracions... Tal vegada per deformació professional, tal vegada perquè encara em sentia capaç d'entendre o de fer veure que entenia alguna cosa del que deien les urnes acabades d'escrutar. Ara he dimitit. Ahir vaig votar amb totes les meues forces. D'això crec que no dimitiré mai. Va costar molt d'esforç a molta gent aconseguir aquesta possibilitat del sufragi universal, i no és cas de defraudar aquells lluitadors.

Així és que ara, amb la perplexitat intacta, he tornat a contemplar la pluja i els trons i els llamps, i ara un solet incipient; he tornat a l'estudi on esper acabar de fer la darrera repassada a la novel·la que va guanyar el premi de Xàtiva el mes passat abans d'enviar-la a l'editor amb una llista de possibles títols; he tornat a connectar un dels canals de clàssica de la ràdio de l'Itunes; tornaré a la lectura apassionada de Jo confesso, mig arraconada quan només em falta un centenar de pàgines, i després vindran Ferran Torrent, i Pep Castellano i... i tantes i tantes obres de les quals he de continuar aprenent. I vindran pel·lícules i passejos, i obres de teatre, i vetllades amb la família, i dinars i tertúlies amb amics, i converses pausades...

Amb la perplexitat i la curiositat intactes, avui és dilluns, i com deia el poeta, tot està per fer.