Dijous, 17 de novembre de 2011
no tenim cançó.
la ràdio vomita un himne romàntic, i homes i dones que es diuen enamorats parlen de la nostra cançó, diuen la nostra cançó i veuen mel i sucre i s’emocionen, però jo he remenat per tots els racons per si trobava la nostra nostra cançó i tot era silenci, no hi havia ni lletra ni música, ni partitura, ni mel ni sucre.
he investigat, algú m’ha dit que el cantant es va posar afònic el dia que havia d’interpretar la nostra cançó, i es va quedar sense tinta a la ploma per a escriure’n la lletra, i els dits li feien mal i no va poder tocar el piano.
i jo estic contenta, perquè sense la nostra cançó el silenci és blan com el marès i el podrem emmotllar als nostres cossos, que no canten, que ballen al ritme del plaer.
no estem fets per cançons ni himnes, nosaltres, que som carn que neix de carn i pell que frega pell.
Molt millor
sense veus alienes i sense ànima. Molt millor sense soroll.