Piles carregades
Avui és el darrer dia del mes d'agost i ja som a València. Fa calor. Anit, en entrar, la casa ens va rebre amb una galtada de xafogor i humitat. Me n'hauria tornat corrents cap a l'aeroport. Avui, al supermercat, moltes persones feien el mateix que nosaltres: comprar per omplir el rebost i la nevera. Ara ja corre l'aire per la casa. També pel petit estudi on escric això. Em mir les parets i pens que he de fer lloc per penjar uns quadres i algunes de fotos. De Paris. De Menorca. Han estat unes vacances tranquil·les, sense daltabaixos. Bé, el de les maletes que van disfrutar de Paris un dia més que nosaltres, ja l'hem oblidat. Hem tingut poc temps per fer reunions d'amics, però algunes n'hem fetes. I hem anat a un bateig. I al cine. I a un parell de concerts encantadors. I hem creuat el port de Fornells en piraigua... Sí. Hem fet un munt de cosetes que ens han carregat les piles.
La tardor que ve no té pinta de ser gaire amable. M'he obligat a no llegir la premsa i a no veure telediarios... però tot i així m'he assabentat d'algunes cosetes que fan mala cara. Fins i tot el futur de la meua empresa penja d'un fil prim. I també, és clar, el lloc de treball d'unes dues mil persones. Hi haurà eleccions, aquesta tardor. I l'economia continuarà ballant la yenka. I els polítics... bé, no cal continuar per aquí. Aquest només és el post que obre la persiana d'aquesta botigueta que ha estat tancada bona part de l'estiu. Hem obert les finestres i l'hem orejada. El teclat de l'ordinador funciona. La connexió a internet, també. Estem a punt per continuar. Tenc una llisteta de posts que vull escriure els pròxims dies. Ja ens anirem veient.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
