Paris
Quan vaig sortir de la Shakespeare and Company en Jesús i na Júlia m'esperaven per fer-me una foto i per regalar-me una coseta que havien comprat. La duien molt contents dins una bosseta de paper i sonava. Era una d'aquelles maquinetes que els dónes corda i són com una caixa de música. A la que em van regalar ells sonava La vie en rose. Amb la bosseta sonant ens vam passejar una bona estona pels carrers de Paris. I sí, en aquells moments, tot i els núvols que van acabar amollant un xàfec impressionant, la nostra vida era rosa.
Ja sé que sona a sacrilegi, a heretgia, a pecat mortal, però no coneixíem Paris. Hi vam anar il·lusionats amb les recomanacions de tants amics que la consideren la seua ciutat màgica. En realitat, vam seguir ben poques de les pistes que ens van donar. Sí, algun restaurant, algun carrer poc turístic, vam visitar, però ens vam adonar que a Paris no calen les guies ni les recomanacions. Si has llegit coses sobre la ciutat, si has vist pel·lícules... només t'has de deixar dur. Has de caminar. Has de mirar. Has d'escoltar. Has d'olorar. De tant en tant mires el mapa per sebre on ets i consultes la guia per precisar, per no anar-te'n sense haver vist l'imrescindible. Però és Paris qui et mana, qui et diu per on has d'anar, on has de menjar, què has de veure...
Pot sonar ridícul que m'atreveixi a escriure això sobre la ciutat més turística del món. Tal vegada ho és. Això només és una crònica d'urgència, unes impressions escrites a corre cuita i per necessitat, perquè aquesta nit he somniat en francès, ho jur.
I ara... a continuar les vacances.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (3) |
Comentaris
Re: Paris
Potser et rellegiràs Subsòl amb un altre punt de vista.
aní...
també a shakespeare and co. per la pel·li antes del atardecer!
i sempre conte la mateixa anècdota, sempre que puc. busquí un llibre en català, qualsevol, i la xica de la llibreria no sabia de quina llengua li estava parlant ^^
per a mi uns llocs especials foren la casa de Rodin i el museu GUIMET.
Re: Paris
El quefaria seria tornar a escriure el meu conte. He recorregut a peu els carrers que vaig veure al google maps i al google erth.