Esperança Camps - Dietari

Vacances

Diumenge, 24 de juliol de 2011

Cada vegada escric menys a aquest bloc. Crec que m'estic deixant endur per l'onada de les frases curtes, presumptament enginyoses, ràpides i pretesament epatants dels 140 caràcters del twitter. Fins i tot el Facebook, tenc abandonat. Amb tot, (missatge de tranquil·litat per a Elena i la gent de Balearweb) crec que continui necessitant aquest bloc. Realment em relax quan ompl el formulari amb el nom i la clau i es desplega aquesta pàgina en blanc on puc escriure tants caràcters com necessiti per expressar quatre idees mal girbades.

Però era de les vacances que volia escriure. He vist tant d'espai en blanc que m'he llençat sense vergonya pel món del circumloqui. Avui és diumenge i és el meu darrer dia de feina d'aquesta temporada. Avui s'acaba l'hivern. A les dotze de la nit passaré la tarja pel torn de sortida de l'oficina i fins el primer cap de setmana de setembre no hi hauré de tornar. Demà matí, quan encara serà fosc, agafaré un avió que em durà a casa. A Menorca. A Ciutadella. A la platja. A la família (hi ha tres personetes noves que encara no conec). Als xubecs en penombra. Als fosquets llargs. A la lectura. Al passeig. A les partides de cartes i de dòmino. Al wi-fi de la Biblioteca. Als mots encreuats. Als dinars, sopars i berenetes que es converteixen en rituals de retrobament.

Són poc arriscades les meues vacances. Una aposta amb benefici assegurat. I crec que és perquè són tan normals que cada any m'agraden més. Abandon la ciutat i em refugii a l'illa. I ara que hi falten poques hores sé que el dia d'avui serà llarg. A veure quines sorpreses informatives tenim, perquè últimament, els caps de setmana anam de retgiró en retgiró. Estem a tota hora amb les antenes esteses. Acumulam tensió. Avui vespre, quan passi la tarja magnètica pel torn, seran del tot alliberades.