Esperança Camps - Dietari | La il·lustració a Menorca, de Fina Salord

La il·lustració a Menorca, de Fina Salord

Divendres, 2 de setembre de 2011

Ja vaig dir que m’havia fet una llista de cosetes que volia contar al bloc. Aquesta n’és una. Ja ho he escrit aquí altres vegades: m’encanta que els amics em facin l’honor de regalar-me els llibres que han escrit i publicat. Aquest estiu he tingut molta sort i n’he rebut dos de molt diferents, però igual d’interessants.

Aquest que veis a la foto és el primer: La il·lustració a Menorca, de Fina Salord. L’ha editat Documenta Balear dins la col·lecció de Quaderns d’història contemporània de les Balears. És un llibret deliciós, de lectura fàcil. Això no vol dir que no sigui rigorós ni ben documentat. Deliciós vol dir que na Fina, que és la gran especialista en el període de la il·lustració a Menorca, continua ratejant per arxius i biblioteques, continua trobant i llegint papers per a delimitar la dimensió i la importància que van tenir aquells anys a la nostra illa. I al mateix temps que troba dades i documents que abonen la seua tesi sobre la fertilitat de l’època, Salord fa una feina de divulgació extraordinària. El llenguatge és clar, i hi ha notes i documents al final per a ampliar o il·luminar algunes afirmacions.

Joan Ramis és la primera figura de la il·lustració en l’àmbit de parla catalana, però, segons va descobrint i documentant Fina Salord, al voltant d’algunes institucions com la Societat Maonesa, es van anar succeint fins a tres generacions d’il·lustrats. El llibret és ple de noms i imatges d’homes erudits que pintaven, escrivien teatre, assaig científic o poesia en la nostra llengua, però també hi ha dones. Una dona, concretament, una noble ciutadellenca, Joana de Vigo i Esquella, que va traduïr del francès al català l’obra en vers Ifigènia en Tàurida, de Claude Guimond de la Touche. He citat Joana de Vigo, perquè sé que na Fina, descobridora de la seua obra, continua treballant per sebre més i més coses d’ella, dels seus coetanis i de la il·lustració a Menorca.

Recoman molt i molt la lectura d’aquest llibre. Els menorquins tenim sort. En un territori tant petit com el nostre hi ha una munió d’historiadors, científics o estudiosos que malden per deixar fixats diversos episodis del nostre passat. Per això abunden les monografies sobre temes molt diversos però concrets que, juntes, donen una visió panoràmica de les activitats i fets que han marcat el pas del temps a la nostra illa. Uns textos que serveixen de base per a que noves generacions d’investigacions treballin per dir-nos qui som, com som, què hem fet els menorquins.