D'illes i línies i altres perversions
Fa tants dies que no escric res aquí que no sé per on començar. Sé que no m'he de justificar, que això queda fatal, però sí que vull dir que l'absència ha estat voluntària i premeditada. Des del moment que es van conèixer els resultats electorals em vaig recetar a mi mateixa una cura de salut. El tractament de xoc ha consistit a amagar el cap davall l'ala. És a dir, a no escoltar la ràdio ni veure la tele. Ni notícies, ni tertúlies ni programes de debat. Silenci absolut a la cuina i al cotxe i a l'habitació el matí quan m'aixec i el vespre quan me'n vaig a dormir. Tampoc no he llegit diaris locals o estatals. I he fet un cap de setmana de vacances, per tant, tampoc no he llegit teletips ni m'han arribat imatges d'enlloc. El tractament també incloia la no utilització de les xarxes socials i, és clar, no llegir blocs ni escriure aquí.
Crec que el remei funciona. Durant aquest temps he anat molt al cine, he llegit molt, he escrit alguna coseta, he sopat amb amigues, he passat un cap de setmana familiar a l'illa de Tabarca, m'he banayat a la mar, cada matí camin una hora cronometrada per la platja a un ritme diabòlic, bec molta aigua, m'he posat morena, ...
A poc a poc estic tornant a la normalitat. Encara no escolt la ràdio ni mir els noticiaris, però m'he assabentat d'això dels cogombres verinosos i ahir, quan baixava les fotos de Tabarca vaig veure aquesta darrera ocurrència d'un conseller d'educació que fa uns dies deia que no novolia repetir en el càrrec, però que ens deixa una herència per plorar. Això de suprimir la línia en valencià de les escoles és un atemptat a la intel·ligència. No ho entenc. M'estic posant molt de mala llet i he de fer un gran esforç per no abocar aquí tota la fel. Voldria sebre què li hem fet a aquest senyor les persones que tenim una llengua que no és el castellà ni l'anglès ni el xinès mandarí. Que ens ho expliqui claret. Per què els nostres fills no poden estudiar en la nostra llengua? Hi era això al programa electoral? Era això que s'anomena programa ocult? La llengua d'Ausiàs March, de Joanot Martorell, d'Enric Valor, d'Estellés... la meua llengua. Quina nosa fa? Quin mal? Quina malaltia és aquesta de parlar en valencià que l'hem d'eradicar? Som perillosos els valencianoparlants? Hem d'esterilitzar les dones que parlen valencià? Els hem de prendre els fills a aquelles que els canten cançonetes de bressol en valencià? I després què? Quan s'hagin carregat una llengua, per on continuaran? Els rossos? els bruns? els grossos? els prims? els coixos? els de més de seixanta anys? Què vol dir que una persona no pot ser educada en la llengua que parla habitualment? On passa això?
M'he passat el cap de setmana gaudint de l'amistat, de la natura, he rigut i he cridat veient com el Barça guanyava la quarta copa d'Europa, he compartit amb la meua filla i els seus amics unes estones magnífiques caminant i nedant i conversant.... en valencià, és clar! He badat extasiada escoltant la llengua que parla l'ama d'un hostal de Tabarca que diu que va anar a l'escola de l'illa fins que tenia 12 anys, però que viu a Santa Pola i diu "astò" i "hay" i altres paraules extranyes per a mi, però igual de boniques que les que escolt a Ciutadella o a Lleida o a Bellaterra... Ha estat guapo el cap de setmana, molt, però la tornada no ha pogut ser més dura.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (5) |
Comentaris
Suport article Menorca
Apreciada Esperança Camps,
En primer lloc lamentar les circumstàncies que han motivat aquest article i aplaudir el cap de setmana a Tabarca, que es un indret que em porta molt forts records per haver-lo visitat amb el meu pare el darrer estiu de la seua vida.
El motiu del meu correu és que el Francesc Vera m'ha recomanat de posar-me en contacte amb vostè. Estic preparant un article sobre Menorca i em cal una mica de suport d'algú que conegui be l'illa. Però no voldria envair aquest espai, li deixo el meu correu i si és tant amable d'escriure'm, li contestaré explicant de que es tracta.
Molt atentament,
Re: D'illes i línies i altres perversions
Elena, Tabarca és una illa habitada de les més petites del mediterrani. Hi viuen unes 200 persones, encara que la majoria tenen casa a Santa Pola. Es pot recórrer a peu en menys d'una hora. És una delícia. Té una platja d'arena i moltes raconades de roques. La mar està neta netíssima. Hi ha un parell d'hostals. És un lloc encantador on no havia estat mai i crec que hi tornaré sovint.
Re: D'illes i línies i altres perversions
Un temps molt ben aprofitat!!! No sabia ni que existia aquesta illa. Ara me n'he informat un poc. Gràcies.
Aquest darrera setmana, en certa forma, m'ha passat el contrari que a tu: he tret el cap de sota l'ala i m'he espantat!
Comunió de sorpresa
Aquest matí, tot baixant amb el cotxe, he sentit la notícia del projecte d'educació al País Valencià, però pensava que era un acudit dels tertulians. Malauradament, vivim en temps on els acudits són programes electorals que, després, s'acaben portant (o volent portar) a la pràctica... Com els teus dies de reclusió informativa, porto tota la vida conscient evitant els medis de comunicació i, per les alegries que m'han donat des que he decidit fixar-m'hi fa uns dies, crec que reprendré el meu rol de "rebutjador" passivo-actiu: començo a creure que és l'única via que té una persona racional per no deixar-se la salut amb les constants inconsistències que els polítics anuncien als 4 vents i que sembla que a ningú importin. Així doncs, mode extraterrestre ON; i els diaris per embolicar entrepans.
Re: D'illes i línies i altres perversions
Manel, em sembla que t'has oblidat de deixar-me el teu correu... :- )