Esperança Camps - Dietari

Domèstic

Divendres, 13 de maig de 2011

Que el lector no esperi gens de glamour ni cap tipus de reflexió sobre l'actualitat. Aquest serà un post planer, domèstic i carregat d'impotència.

Rentadora. Rentadora és la paraula clau. La de casa va deixar de funcionar dimecres dematí. Té tres anys i mig d'antiguitat, i és d'aquestes que admet fins a set kilos de roba i té una pantalleta i és molt digital. I renta molt bé. El primer que faig és telefonar al telèfon que comença en 902 que et dóna la marca. M'agafa el telèfon una senyoreta i em diu que pel que li cont (que la màquina s'ha aturat) l'avaria serà caríssima perquè ja no està en garantia (busqueu això de l'obsolescència programada) i em recomana una assegurança de manteniment de 15 euros mensuals que ho cobreix tot. 15 euros per assegurar la rentadora!!!!. Li dic que no, que jo vull que m'envii un tècnic a casa. Ella insisteix, que m'ho pensi, que el tècnic em cobrarà 60 euros de desplaçament més les peces, més 40 euros per cada mitja hora de feina.... uff... Li dic no, gràcies, no vull que em venguin una assegurança.

Cerc a la guia un servei tècnic autoritzat de la marca. Em diuen que vindrà a l'endemà. I ve. El tècnic ve i em fa un diagnòstic catastròfic: l'aparellet del tema digital s'ha mort. Li costarà 500 euros. Què? Sí, senyora, 500 euros. Li dic que m'enganya. Ell que no, que li digui si vol que ho arregli. Li dic que ni pensar-ho. En Jesús abandona el seu cau i se'l mira burleta. Em cobra 53 euros pel desplaçament i per no voler que em faci la reparació. S'en va i diu, no les molesto más. En Jesús i jo diem a l'hora: ens has estafat. Ell ja no hi és.

Afortunadament havíem comprat la màquina d'una botiga de prop de casa i me n'hi vaig. L'home m'atén molt amablement. Em diu que m'han pres el pèl, que l'home que ha vingut no és del servei tècnic, que és un pirata. Li explic el tema assegurança i es posa les mans al cap. M'envia un tècnic, aquest sí, oficial de la marca.

Si heu tingut la paciència de llegir fins aquí, no ho deixeu. El tècnic em diu que l'avaria no val ni la meitat del que em va dir aquell home, i que realment, els "pirates" fan el negoci no arreglant les màquines. Cobren per anar a casa i fer un pressupost. El fan tan elevat que el client diu no, i llavors també cobren perquè el client diu no. Imagineu-vos la meua cara de tonta.

I ara ve això de l'assegurança. Li ho coment i em diu que..... Els fabricants estan obligats a tenir un servei d'atenció al client 902, i que això val molts diners. El que fan és subcontractar el servei. Normalment, qui subcontracta és una empresa d'assegurances. Així, quan una operadora agafa el telèfon la seua missió és, abans de res, vendre una assegurança. Per això em van oferir allò dels 15 euros mensuals... Després, quan el client diu no, gràcies, tenen l'obligació de passar l'avaria al servei tècnic oficial més pròxim al domicili. El que no tenen és permís per a insistir i atemorir el client com fan normalment, i com van fer amb mi...

Ara esper que vengui el senyor del servei tècnic oficial amb la maquineta configurada per a la meua rentadora. El poal de la roba bruta està a punt d'arribar a la galeria dels veïns.