Esperança Camps - Dietari

Juny, encara la línia, encara la llengua...

Dimecres, 8 de juny de 2011

És el mes de l'any que més m'agrada. És un mes blau i clar i lluminós, encara que enguany ens regala aquestes tempestes tan formidables d'aigua gruixada i ennivolats violents. Juny és el mes de Sant Joan, és clar! I enguany, a casa, és el mes de la selectivitat, a València li diuen el selectiu, però em sembla que oficialment s'ha de dir PAU. Els examens comencen demà. N'Emma estudia a casa. De l'habitació al saló, del saló a la biblioteca de l'institut i torna a començar la roda. Aparentment no la veig nerviosa. Sap, com tots els seus companys, que del resultat d'aquest examen dependirà quins estudis universitaris podran fer. Em sembla massa exagerat dir que de com els vagin les proves depèn el seu futur. No seria just.

Tant ella com la seua germana més petita estan fent els seus estudis en valencià, que és la seua llengua, i la dels seus pares, i la dels seus avis i la dels seus besavis, i... Com els estudiants de Castella la Manxa o d'Extremadura, posem per cas, que fan els seus estudis en la seua llengua i la dels seus pares, i la dels seus avis i la dels seus besavis.... A veure si ara el fet diferencial serà que els valencianoparlants no tenim els mateixos drets que els andalusos, els madrilenys o els de la Rioja...

Era això?

Ens volen adormits, espaordits i mesells. Però no ho som. L'efecte de l'anestèsia comença a desaparèixer. Demà hi serem. I despúsdemà, també. Passaran uns i altres pels despatxos, però nosaltres continuarem parlant, estimant, llegint, escrivint, vivint, en valencià, que és la nostra llengua.