Asil
[15-VI-2009] Necessit un paisatge que m’aculli, que em preservi del solstici. Vull dos dies d’asil. De silenci. De resignació. Records dolços. Històries molt ben escrites pels cappares que ens han precedit. Lletres de motlle. Penyores de fil a l’aixovar. Tots ho han dit tot. Tots ho han dit tot millor que jo. A mi només se’m permet llegir i recordar. I enyorar!
No... Article complet»
