Naufragi
[09-VI-2009] a E.
Estic dreta enmig del camí, estalonada al fanal, pendent de no sé ben bé què. No necessit que ningú es rigui de mi, el que anhel és que m’entenguin. Pels petits naufragis quotidians ja et tenc de salvavides. Pel naufragi general, pel tsunami de l’esperit, no em tenc ni a mi. Les llàgrimes dormen entotsolades i jo m’he vestit de dol. Esper. Mir. Plor.... Article complet»
