Aquest és un post escrit de bon matí. A casa encara dormen. Sempre dormen a casa quan penj un post. Avui és dissabte i ho tenc quasi tot preparat, però no per anar la feina, sinó per anar de festa. Sí, a la festa de la primavera. Crec que ja n'he parlat aquí d'aquesta trobada anual de tota la comunitat que formam la Nostra escola Comarcal. I no em cans de parlar-ne.
Em sembla una sort que la Festa se celebri avui, justament al final d'una setmana tant i tant dura. Una setmana en que un munt de persones que estan al capdavant d'institucions diverses han fet paperots insuportables i inacceptables. Crec que les persones començam a tenir la pell massa gruixada per aguantar tot el que estem aguantant sense fer mala cara, sense revoltar-nos de manera seriosa. L'estat de dret està desapareixent pel forat de l'albelló i ningú no fa res per evitar-ho. És cert, alguns grups de ciutadans benintencionats es manifesten al carrer contra la ignomínia, contra la vulneració dels drets, contra el robatori descarat, i contra, sobretot, que ens prenguin el pèl.
Per què ens agrada tant que ens prenguin el pèl? Per què ho aguantam? Encenem la tele, llegim el diari o escoltam la ràdio, i no sortim a cremar els palaus d'hivern. A vegades no ho entenc. Ha estat una setmana molt dura, aquesta del mes de maig.
Ara començaré a despertar la gent i partirem cap a l'escola. La filla major, que ja no hi va, es retrobarà amb els seus antics professors, veurà l'orla, penjada a l'entrada del centre, es retrobarà amb els antics companys. Nosaltres saludarem els pares i les mares. Hi haurà Pepa, i Mara, Bea i Esther, que muntarà, com fa tres anys, la paradeta de Menuts del Món, amb una exposició sobre el Projecte Achacota... Dinarem paella, veurem els petits espectacles que han preparat els alumnes, farem bromes, direm això i allò, i Rita i els vestits de Camps, riurem, i aquesta nit tornarem cansadíssims a casa.
No, definitivament, no ha estat una bona setmana..
No ha estat una bona setmana, però ha acabat sortint el sol i hem guanyat la lliga! :-)
Una abraçada.
No ha estat una bona setmana, pero hui serà un gran dia!
Re: Festa i primavera i filles i amics i per què
Sònia i Bea: ens ho hem passat molt bé. la festa de la primavera va ser fantàstica i hem guanyat la lliga, però la situació política, econòmica i institucional continua sent un desastre... besos. visca el barça.