Photoshop
Arrib a casa. Aquest és un post nocturn, de diumenge, com molts dels que he anat escrivint aquesta temporada. La petita dorm, destapada, com sempre:és la filleta que dorm més polit del món. La major estudia: demà té un examen de castellà. La casa no està gaire ordenada. Encara som a mitjan passadís i ja sent el zum-zum del rentavaixelles. I al fons, al seu xiringuito, em trob en Jesús, davant la taula sempre bordellosa i aferrat a l'ordinador: benaurats aquells que saben emprar el photoshop perquè ells sempre veuran la vida de color de rosa.
A la feina ha estat un cap de setmana rar. Els ministres d'economia encara no s'han posat d'acord a posar fil a l'agulla per arreglar tot allò que prest serà inarreglable. Tampoc amb photoshop.
S'ha parlat molt de la sanitat pública catalana, aquests dies. Es veu que el rei hi confia, i per això es fa les revisions a una clínica privada però quan té una cosa un poc més seriosa va a la pública. Quina sort que ha tingut! Es veu que li ha tocat una habitació individual... Que campechano! El photoshop m'agradaria tenir-lo per esborrar tanta hipocresia. És un fat, però quan dissabte veia na Sofia que es volia fer una foto amb els periodistes, no vaig poder fer de menys que pensar en la Sofia del Polònia... gracias. Todo muy bien, gracias. Estupendo, gracias. No ha perdido el humor, gracias.... Déu meu! I si deixéssim de fer tanta feruma. Quants cortesans!
S'ha parlat poc de la crisi: el rei, les carreres de cotxes, el rei, els bots dels cavalls, el rei i l'ennivolat de cendres del volcà ho han cobert tot d'una capa que ho ha fet invisible. L'actualitat és un magma vermell i vescós. I ara diuen que la capa cobrirà demà la Península Ibèrica. La darrera vegada que el volcanet va entrar en erupció ja fa més d'un segle, però la brometa va durar un any. Així és que, viatgers i viatgeres, ens ho podem prendre amb calma i mirar d'on bufa el vent.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
