Esperança Camps - Dietari

Un altre article sobre l'escola

Em toca tornar a parlar de l’escola. Ahir vam assistir a una celebració emocionant i amb color de futur: el comiat de quart. “El comiat de quart” és com s’anomena a La Comarcal la festeta que fan alumnes, pares, professors i personal no docent, pels alumnes de quart d’ESO que ja han de deixar l’escola. És emocionant. La majoria dels al·lots i al·lotes comparteixen les aules des dels 3 anys. Altres s’han anat incorporant al grup amb tota naturalitat.

Al comiat els al·lots i al·lotes es vesteixen elegantíssims: elles es posen sabates de taló, vestits de tirants i van a la perruqueria. Ells canvien les samarretes per camises i els texans esparracats per uns pantalons “de mudar”, es repentinen els renclins i es posen molta gomina. Es fan moltíssimes fotos, es besen, s’abracen i es diuen coses molt polides.

Abans d’una picadeta entre torxes al jardí de l’escola, els alumnes que deixen de ser-ho en aquest centre, fan un petit acte, molt emotiu on recorden els seus anys d’escolarització, i on expressen els desitjos per allò que els ha de venir. Les famílies els miram i no ens podem creure com han canviat. Ells ploren. Nosaltres ploram. Tots junts miram el futur. Els pares també els fem una coseta. A mi em va tocar escriure’ls un petit text que vaig llegir, molt empegueïda, davant de tots. És aquest:

"Per dibuixar mons, per escriure vides, per construir paradisos imperfectes, per somniar revolucions, per apamar territoris verges, inexplorats, per navegar en barquetes de paper de plata que arriben a ports inaccessibles. Per això ha de servir l’escola que volem. L’escola que somniem, l’escola que inventem. L’escola que volem, la volem humana. Feta de persones que creixem plegades. Feta de paraules i gestos que fabriquen somriures i ens regalen el futur embolcallat en paper de cel·lofana. El futur que volem ha de sòlid, com la pedra que ens espera cada dia i ens saluda i ens dóna la benvinguda bíblicament: Sobre aquesta pedra edificaré persones. Sobre aquesta pedra creixerà una escola. Damunt aquesta pedra volaran coloms, es fabricaran il·lusions. Vigilats per aquesta pedra caminarem descalços sobre l’herba, viatjarem en tramvia per cercar rialles, per eixugar llàgrimes a l’ombra de la pinadeta, al redós dels murs d’un edifici viu, al costat d’un hortet que creix al ritme del nostre futur.

L’escola que volem, l’escola que somniem, ens acompanyarà demà. Nosaltres deixarem La Comarcal, encetarem nous projectes, però l’escola no ens deixarà a nosaltres. Els sentiments no s’arranquen tan fàcilment. No n’hi ha prou de buidar la taquilla, no és suficient recollir els quaderns, els llàpissos i els llibres. Ni tan sols aquesta nit, quan eixirem per darrera vegada per la barrera, ens lliurarem d’un senyal que ja formarà part de nosaltres per sempre més. D’on vens, tu?, ens preguntaran el curs que ve. De la Comarcal, contestarem, i se’ns eixamplarà el cor, i ens lluiran els ulls i tornarem, encara sense voler-ho, a les històries que hem viscut tots junts aquí".

Comentaris

esperança

Re: Un altre article sobre l'escola

esperança | 09/07/2009, 15:33

Imma: gràcies a totes les persones que feu possible que ens trobem tan a gust en aquesta escola

imma

l'escola

imma | 09/07/2009, 15:08

Gracietes Esperança per compartir amb nosaltres vivències, projectes, col.laboracions... moltissimes gracies pels teus escrits que ens encoratgen a continuar treballant i gaudint dia a dia a l'escola.

esperança

Re: Un altre article sobre l'escola

esperança | 01/07/2009, 19:41

Salva: gràcies a vosaltres que feu possible una escola com aquesta

Salva Pérez

Comiat

Salva Pérez | 01/07/2009, 11:09

Gràcies, Esperança, per permetre que es puga accedir al teu text per poder-ne gaudir, en el meu cas, novament. Una abraçada.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura