Esperança Camps - Dietari

No l'havia oblidat

Un lector anònim d'aquest blog m'ha deixat un missatge on em demana per què no he inclòs en aquest blog el llibre que el gener de l'any 2003 vaig publicar sobre el grup de rock menorquí Ja t'ho Diré. Em sembla que, dia per dia, ara fa sis anys que el presentàvem a la Sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella. Uns mesos més tard vam anar a l'Espai Mallorca de Barcelona també a presentar-lo.

El lector em pregunta també si no n'estic satisfeta del llibre, o si no el consider una obra de cració. Només li puc dir que n'estic molt satisfeta del llibre. Forma part d'una època de la meua vida molt divertida perquè va representar tornar a la universitat, en aquest cas la de València, per fer el Doctorat. A més, és el meu primer llibre, i conta l'odissea d'un grup de cinc ciutadellencs malalts de música que un dia determinat van decidir deixar-ho tot i anar a instal·lar-se a Catalunya perquè volien fer rock. Tenint en compte que parlam de principis dels anys 90, la història és apassionant. No sé si és o no una obra de creació. En tot cas es tracta d'un treball documentat escrit a base d'entrevistes als protagonistes i rodejat d'un marc teòric que era el meu objecte d'estudi quan vaig iniciar el treball: La cultura, les cultures del rock.

L'artífex de la publicació del llibre va ser Josep Portella, que era Conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca, i coneixia molt bé la trajectòria dels Ja t'ho Diré

Al pròleg del llibre, escriu:

"Tenen a les mans el llibre que m'hauria agradat escriure. (----) M'hauria agradat escriure aquest llibre perquè m'estim els Ja t'ho Diré, que en són els protagonistes gairebé únics. I me'ls estim per aquells anys que vam viure junts (a estones), de finals dels vuitanta. M'agradaria haver escrit aquest llibre perquè el veig com una espècie de comiat, i ho dic sense saber si tornaran a juntanr-se. En tot cas, el que pugui ser en el futur ja no s'assemblarà a allò que ha estat. Supòs que m'hauria agradat escriure aquesta història d'un grup de rock perquè hauria volgut expressar -quan era hora- l'alegria de viure un remps irrepetible (com tot, evidentment)".

Durant el temps que va durar la transformació del treball universitari en llibre vaig començar a escriure la novel·la Enllà de la mar a partir d'una frase que em vaig trobar als apunts. Va ser idò, un temps feliç de descobriments per a mi.

Apunts relacionats

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura