Esperança Camps - Dietari

"ELS ASTRES ES VAN ALINEAR PERQUÈ TORNÉSSIM"-Entrevista a 'Ja t'ho diré'

Hi falten poc més de dos mesos perquè el retorn puntual dels Ja t’ho diré sigui un fet. “Hi ha ritme, hi ha ritme... a veure si hi ha veu...” diu en Cris al públic durant la interpretació d’un dels seus temes a l'Es directe. En aquest cas, hi ha ganes, hi ha ganes. Ganes per part del públic i ganes per part dels membres del grup que ja fa setmanes que es troben i es proven. Els del 31 de maig, 1 de juny a Salt i 19 de juliol a Ciutadella seran tres concerts especials i diferents. Aparentment sense gaire sorpreses, però amb molta solidesa. I, sobretot, molta il·lusió i moltes ganes.

Més d’onze anys després de l’entrevista que els vam fer per al llibre Ja t’ho diré, dos o tres rams de locura, hem tornat a parlar amb ells. En aquest cas, la conversa la mantenim per correu electrònic. Amb més cabells blancs o més panxa, diuen en broma, però són els mateixos. Repassant les notes d’aquella jornada a Girona, el mes de novembre del 2001, veig que cada membre del grup ha continuat la mateixa línia que ja duia llavors. En Charly continua fent i ensenyant percussió; en Cris canta i produeix i canta i ensenya i canta; en Sente ha donat moltes voltes i ha tornat al tema del management i en Fly i en Titi continuen tocant, fent música per a ells, i pels altres.

MOLTES GANES DE JTD

Ara tornen a ser Ja t’ho diré. Això durarà uns mesos, uns anys, o el que ells vulguin. Són els portadors d’una marca que identifica una generació de menorquins que es van emmirallar en el grup, que els van ajudar a créixer i que els van desitjar la sort i la ventura que van tenir quan van aterrar a Catalunya. Ara també són els músics dels quals els pares parlen als seus fills i els expliquen i no acaben aquells primers concerts mítics, íntims i inspiradors d’abans de ser famosos. Durant aquests anys de silenci, l’etiqueta JTD no ha perdut valor. La marca no els ha pesat a l’hora de continuar la seua carrera ja sigui en solitari o en altres formacions estables o efímeres. En tot cas, admeten, els ha obert alguna porta. En Sente hi posa una mica d’humor: “Jo crec que no m’ha pesat mai. La gent ha reconegut la nostra feina i açò sempre s’agraeix. No m’ha perjudicat mai i qualque vegada m’ha servit per a que em convidin a una canya”.

Deixar-ho ara fa prop de deu anys no va ser fàcil, però tampoc dramàtic. “Els primers mesos sense els ja t’ho els record com a conciliadors amb mi mateix –diu en Cris- Veníem d’un silenci de dos anys i els projectes que tenia entre mans anaven agafant forma, en tot cas no va ser traumàtic”. Tampoc ho va ser per en Sente que ja treballava per la discogràfica abans de la dissolució, encara que “amb el temps trobes a faltar la dinàmica del grup”. Per en Charly la tranquil·litat va durar poc perquè quasi immediatament va començar a tocar amb la Banda de Surdo. Però per a qui té un contingut més entranyable el final dels Ja t’ho diré és per en Titi: “Va ser un alliberament positiu i necessari. Es va obrir una perspectiva nova i refrescant. Vam anar a cercar la nostra filleta.”

L'ÚLTIM CONCERT A CIUTADELLA

A la memòria de tots hi ha aquell darrer concert. En recorden la data exacta: el 27 de desembre del 2003. I el lloc: El Poliesportiu de Ciutadella. I la gernació: 4.000 ànimes dins el recinte i un milenar fora. I la sensació els torna a flor de pell quan en parlen:

SENTE: Em queda el record d’un pavelló municipal ple a rebentar amb la gent totalment bolcada amb nosaltres. Em vaig endur per sempre l’estima i el reconeixement de la gent. Inoblidable!

CHARLY: Va ser molt emotiu i intens. Vaig acabar abraçat a en Sente i tots els altres a dalt de l’escenari. Em vaig endur tot l’agrïment i bon rotllo per part del públic. Un 10. Va ser la millor despedida

TITI: Quan sents que hi ha gent que t’estima, et sents afortunat i aquell dia de desembre n’hi havia molta, a Ciutadella.

FLY: Tot i que me’n vaig endur una pneumònia de l’esforç i l’energia d’aquells quatre darrers concerts, em queda un record molt bonic

CRIS: Sense comentaris

MIRAR ENRERE I AGAFAR IMPULS

Ara miren el futur, continuen amb els seus projectes individuals però es preparen a fons per aquesta tornada puntual. Assagen amb en Miquel Brugués i en Toni Pastor, que els fa la producció, i quan els preguntem pel millor record, per aquell detall de l’etapa JTD amb què es quedarien per sempre dubten. “N’hi ha tants que necessitaria diverses pàgines –apunta en Titi- però em qued amb la il·lusió que despreníem quan vam agafar el barco cap a no sé on, amb la gent que hem conegut... em qued amb tot”. En Cris coincideix amb la idea de viatge: “jo crec que em qued amb el fet d’agafar la maleta amb una mà i l’instrument amb l’altra, és a dir, el bot cap a terra ferma. Aquella decisió és la que mai oblidaré, la que ha tingut més pes en la meua vida”. En Fly també evoca els primers temps a terres gironines: “els primers mesos d’estada a Biure d’Empordà i tot el que va suposar d’experiències tant a nivell de grup com personal, coneixement del territori, de la gent i del xou bussiness”. En Sente insisteix en aquesta època, que no va ser gens fàcil: “la primera etapa va ser molt dura, però al mateix temps vam viure experiències que ens ajudaven a superar totes les dificultats. També tenc molt present quan vam gravar Moviments Salvatges, era una època molt creativa i aquell disc en va situar en una posició privilegiada en el mercat català”. En Charly, que va ser l’últim a incorporar-se al grup i recorda que el meu primer concert amb ja t’ho diré va ser a Sóller, Mallorca, tot just feia un mes que estava assajant amb ells, era el 1989, i no coneixia el ni el nom dels temes que havíem de tocar.”

Nota: la segona part de l'entrevista, amb les expectatives i l'emoció dels pròxims concerts la penjarem demà.

Nota: les fotos que il·lustren aquest post són del FBK de JTD

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura