Beatriz Garrote va dir: "us necessitàvem" i centenars d'extreballadors de Canal 9 i Ràdio 9 vam notar una necessària punyada a la boca de l'estómac.
Beatriz Garrote va dir: "sense el silenci dels 1645 treballadors de Canal 9 no hauria sigut possible el silenci oficial" i els centenars d'estreballadors de Canal 9 vam notar un corrent electritzant que ens recorria l'espinada.
Beatriz Garrote va dir: "us hem trobat a faltar algun de tots els dies 3 de tots els mesos d'estos últims sis anys". I va demanar als treballadors de Canal 9 que li expliquem la fòrmula. Vol saber què ha passat, com ho han fet els directius de canal 9 i els seues responsables polítics per a silenciar totes les veus. També la nostra com a treballadors. Què ha passat? Què ens ha passat?.
Beatriz Garrote va dir: "vosaltres dieu que us han despatxat perquè no heu acotat el cap, però gran part de la societat pensa que sí que l'he acotat. També vosaltres heu sigut silenciats"
... i Beatriz Garrote va continuar parlant de xicotetes concesions, i d'un sistema malalt i podrit que només ofereix la versió oficial dels fets, i dels pocs minuts de cobertura que va tindre l'accident del metro de València del 3 de juliol del 2006, i va llegir uns articles de la llei de creació de la radiotelevisió pública valenciana.
I Beatriz Garrote va dir gràcies i faré un esforç per parlar valencià, i la veu li tremolava, i el serrell li tapava mitja cara, i amb prou feines se la veia darrere el faristol, tan menuda com és... i va anar llançant les bombes de profunditat al públic d'una sala plena de gent on el temps i l'aire es van congelar.
Beatriz Garrote és la presidenta de la plataforma d'afectats per l'accident del metro i va participar ahir en la presentació de la plataforma d'afectats per l'ERO d'RTVV. Va començar la seua inervenció amb una cita de Gandhi: "El més atroç de les coses roïns és el silenci de les bones persones"
Moltes Gràcies per les teues paraules.
.....però no soc tan menuda. :)
Efectivament, us necessitàvem. Quan diàriament es manipulava descaradament i cap jupetí guaitava per la finestra del telenotícies. Quan a cada minut la nostra llengua era maltractada i cap altaveu prenia la paraula. On hi éreu quan no hi era l'ERO?
Re: "us necessitàvem"
Gràcies a tu, Beatriz, per remoure consciències. I és cert, humanament ets geganta i ens empetiteixes a tots.
Molta sort!