El "Diario de 360º" de Luis Goytisolo
Acab de llegir Diario de 360º, de Luis Goytisolo, publicat a Siruela, i n’he gaudit tant com de “Cosas que pasan” que ja vaig comentar aquí fa un any aproximadament. L’he llegit molt a poc a poc aquest llibre. El vaig començar el mes d’agost, quan estava de vacances, i l’he acabat ara. Enmig n’hi ha hagut molts altres que no necessitaven tanta calma i parsimònia per ser llegits.
Luis Goytisolo em sembla un escriptor molt elegant que no es pot llegir en sabatilles. No sé si això són unes memòries, un recull de pensaments, i una lliçó fragmentària d’història contemporània. En tot cas, encara que el text està escrit en tercera persona, però per tot arreu apareix Goytisolo, la seua ciutat, la seua família. A la seua edat ja és capaç i està autoritzat a analitzar les coses amb una distància. Això fa que llevi importància a certs fets que amb aquesta perspectiva guanyen profunditat. Li ha donat forma de dietari perquè posa el dia del mes i de la setmana, però no l’any. I és que l’any en que escriu això no ens interessa, perquè el que narra no acaba de succeir ara, sinó que el que conta són records i evocacions. Supòs que per aquest motiu diu això dels 360º, perquè és redó, perquè no té importància el lloc des d’on comencis a llegir. Sempre arribaràs al mateix punt. Tots els apunts tenen un títol, però entre mitges n’hi ha un que va repetint-se: “Cordillera imperceptible”. Aquesta narració fragmentada al llarg de les pàgines del llibre es pot llegir tota seguida com una història plena de sentiments i contradiccions.
Parlar dels altres |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
