llibres
El setembre és el mes de les petites reformes a casa. El mes de posar-ho tot en ordre per a passar la tardor i l'hivern. El mes de setembre aprofitam per tirar coses al fem després de preguntar-nos per què som capaços d'acumular tantes andròmines a vegades inservibles. És com si fessim un Sant Joan (de Catalaunya, on cremen mobles i trastos vells) o unes Falles (a la manera antiga, també). Però setembre també és el moment de posar a lloc cada una de les coses que cada membre de la família ha anat arreplegant durant les vacances. En el meu cas, llibres. He tingut a les mans diversos models e-book, aquests dies, però encara no n'he comprat cap, i això que l'estricte control del pes de les maletes en els aeroports ho faria recomanable. En tot cas, dubt que un lector electrònic m'hagués solucionat el problema d'enguany. Aquesta mena de bodegó fet a la deveres, el formen uns quants dels llibres que he comprat enguany. La majoria són vells o antics, o les dues coses.
Em ve de gust comentar aquí les meues adquisicions. Remenant a la llibreria Pau (gràcies Pere i Roser pel vostre suport) vaig trobar una raresa l'existència de la qual desconeixia. Es tracta d'un poemari anomenat Serenor, d'Antoni Moll Camps. Publicat a Ciutadella l'any 1947, editat per Moll, íntegrament en català. Són poemes de caire religiós, amb un llenguatge molt bell i acurat tenint en compte que el jove Toni Moll tenia 21 anys. I també hi ha, ja, alguna traducció d'Horaci, autor del qual n'esdevindria un especialista. He d'entendre que el Lic Joannes Florit, censor, va donar el Nihil obstat justament per això perquè la majoria de poemes tenen un caràcter religiós. També ha entrat a casa Lluna d'octubre, un recull de relats de Toni Moll, editats Columna l'any 1996.
De la fira d'Antiquaris i Brocanters de Es Mercadal vaig comprar el llibre que Francesc de Borja Moll va dedicar a Mossèn Alcover, "Un home de combat" publicada a Raixa l'any 1961. I encara a la fira vaig comprar tres exemplars d'aquells quaderns anomenats Panorama Balear. Concretament, el nombre 1, de l'any 1951 amb un text escrit un segle abans pel baró Charles Davillier i il·lustrat per Gustave Doré. Magnífic! També vaig dur un text que Azorín va escriure el 1906 en passar un estiu a Mallorca, i la bibliografia de l'almirall Farragut publicada el 1963 pel ciutadellenc Guillem Florit Piedrabuena.
Els trossets de la història de Menorca que escriu en Josep Portella m'encanten. Enguany he comprat "Folkis i Moderns" i "Llibre dels exilis". Em faltava a la biblioteca "Cor de pàgina esbrellada" del meu amic Ponç Pons i el vaig trobar a La Torre de Papel. L'associació dontra el Càncer de Menorca ha editat un recull de poemes amb textos dels millors poetes de Menorca. A banda de ser un acte de solidaritat, val la pena llegir-los. "La minyonia d'un infant orat" de Llorenç Riber també em faltava, i la reedició que l'IME i l'Institut d'Estudis Baleàrics han fet de "Moro de rei", la novel·la de'n Pau Faner. I l'edició il·lustrada de "Del cor de la terra", d'Àngel Ruiz i Pablo, amb uns dibuixos plens de força i modernor de Sergi Bernhardt.
I a Toulouse, on vaig recórrer moltes llibreries em vaig morir d'enveja en veure com situen en els llocs d'honor els autors francesos. No em vaig poder estar i vaig comprar algunes cosetes. Entre altres "L'eté, de Camus, editat per l'icombustible Folio. Camus i Menorca... bé.
Textos diversos, Parlar dels altres |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Serenor
... "Voldria dormir / de cara als estels que es desclouen / damunt l'herba espessa. / Les canyes no es mouen. La mar se condorm..." La vaig aprendre de memòria de menuda. M'encantava aquell llibret, sobretot la imatge de la coberta, i el tacte del paper, rugós, antic, dels anys que el pare no era encara el pare però ja feia estona que assajava de fer versos en la seva censurada llengua. M'ha fet somriure aquest post :-)
Re: llibres
sònia, quan vaig tenir el llibre en les mans i a casa, quan el llegia, no podia evitar de pensar en tu, justament en aquesta sensació que insinues: ton pare, joveníssim, fent versos en aquella Ciutadella d'immediata postguerra que sempre imagin fosca i poruga... quan escrivia el post pensava, tant de bo na Sònia el llegeixi... gràcies per escriure