Esperança Camps - Dietari

si avui és dissabte... això és Orange

Dissabte, 28 d'agost de 2010

Si avui és dissabte, això és Orange..... Vam arribar a aquesta ciutat dijous, on vam celebrar la trobada amb tota la família valenciana i francesa de J. Una trentena de persones de totes les edats. Alguns són catalanoparlants, altres castellanoparlants i altres només parlen francès. De moment ens entenem perfectament perquè cada trobada amb aquesta gent tan hospitalària es fa amb el llenguatge universal d'una taula ben parada i d'unes copes ben servides. La família francesa d'en J. està relacionada amb el negoci del vi, i és clar, aquests dies tastam líquids inimaginables. Per cert, la darrera moda aquí és "la piscine", que no és altra cosa que una copa gran, tipus globus, amb xampany i plena de glaçons. A mi, com a alguns dels que m'ho van fer tastar, em va semblar una pèrdua. Però només els francesos són capaços d'inventar i perfeccionar una meravella com el xampany i després permetre's el luxe d'aigualir-lo...

Parlava de llenguatges universals. Els fillets del grup (els compt des dels set fins els 17 anys) també n'han trobat un de llenguatge universal: el dels vídeojocs. El primer dia, per trencar el gel, l'amfitrió de la casa, un xaval de 17 anys, llarg i prim va oferir un dels comandaments de la Play Station a les meues filles, i als altres valencians acabats d'arribar. La relació va quedar inaugurada i ara ja són inseparables.

I encara una altra anècdota relacionada amb el llenguatge. Una de les cosines de J. és valenciana però va arribar a França als nou mesos d'edat, amb son pare, un immigrant dels anys 60. Ha crescut allà amb els seus germans, s'ha casat, té fills i nets francesos. Ahir, mentre el sol es ponia a una terrassa de Niolon i ens regalava l'espectacle incendiat de la badia de Marsella, amb una copa de xampany a la mà m'explicava una cosa que no puc deixar de contar aquí. Ella fa feina a una residència de vells. N'hi ha alguns que són espanyols, els emigrants de l'edat dels seus pares o encara més vells, que han acabat la vida laboral i no han tornat a casa. Em contava la nostra cosina que algunes persones afectades d'Alzheimer s'han oblidat completament de parlar i entendre francès, la llengua del país que els va acollir, i amb la qual han viscut i han treballat tota la vida. La demència els esborra la llengua apresa i només els deixa la llengua materna, el castellà, o fins i tot el valencià que només poden parlar quan la nostra cosina està de guàrdia al centre.