Començ a escriure aquest post a les deu i vint del vespre. Me n'he hagut d'anar de la sala perquè no aguantava més el partit del Barça. Estic tancada a l'habitació. No sent res. Supòs que continua empatant a zero perquè no m'ha arribat cap crit d'eufòria. Pel que he pogut veure fins ara, empatar serà perdre. I no jugar i perdre temps, serà guanyar. No m'agrada perdre, no en sé. No estic d'acord amb aquella frase que diu que l'important és participar. No és cert. No m'agradarà escoltar la ràdio aquesta nit i que parlin del meu equip com d'un perdedor. A les deu i vint-i-nou arriba el crit. En Piqué ha marcat. Només hi falta un gol perquè el Barça es classifiqui. Bé. Un gol en un minut, sembla que és ben impossible. Tant de bo hagi d'esborrar això que ara escric. Continui pensant que no m'agradarà escoltar com parlen de la derrota del millor equip del món, perquè tots els comentaris seran com de llàstima. No vull perdre, no vull fer llàstima. Vull que si el meu equip ataca, guanyi i que si l'equip contrari fa tot de barrabassades com ara perdre temps i provocar l'àrbitre, perdi. Però ara sé que això no serà així. Crec que ja ha passat el minut i no m'arriba cap crit del saló. Voldria que això que escric fos un exorcisme, que en Messi fes una d'aquelles curses diabòliques i ell i pilota entressin a la xarxa. Però no sé si passarà. Voldria que l'àrbitre se n'adonés que l'altre equip no es mereix arribar a la final de la copa d'europa, que al camp del madrid hi ha d'anar el meu equip. Passen els minuts. Escric i no arriba el crit, l'esgarip que m'ha d'arribar de la sala o de la casa dels veïns que sembla que avui també van amb el Barça. Ara penjaré el post, i m'agradaria que coincidís el moment de penjar-lo amb un gol magnífic. Ho prov, val?
De l'amic Jordi Boladeres:
"Jo no sóc del Barça per guanyar sempre. Sóc del Barça perquè l'equip jugui per la victòria sempre, sense perdre mai la identitat, l'entusiasme, la política de planter, l'esportivitat i la perseverança."
Una abraçada.
Hola de nou Esperança.
D'acord, prova-ho, vinga!!!!!
M'ha agradat el teu post.Ahir érem molts fent coses absurdes amb la intenció d'influir en el resultat... Però què de maco és quan hi vius un moment màgic i el astres s'alien per oferir-te la coincidència en el temps de dos successos independents.
I a les hores, no només hi creus en la màgia, si no que et penses que ets el mag.
I ara recordo Iniesta i Stamford Bridge, o Bakero i Kauserlauten, ...
I del pobre congelador meu ple de fotografies.
I jo anant a dormir, satisfet d'haver fet correctament la meva part de la feina.
Ahir no vam perdre només nosaltres, ahir va perdre el futbol.
PD: Ens veiem aviat, no??
Salut
Re: Perdre
Sònia: el teu amic té molta raó. jo som del barça molt abans que li passés tot això que li ha passat aquests darrers mesos. amb tot, em sembla molt injust que quan un equip compleix tots aquests requisits que nomena el teu amic, no guanyi. es veu que torn vella, i cada vegada m'agrada menys perdre
una abraçada