Esperança Camps - Dietari

Viatge (un altre)

Dimarts, 27 d'abril de 2010

A aquestes hores la casa va en revolt. Demà la petita se'n va a Sevilla amb la coral de l'escola. Això, en paraules seues és un viatge, i no és una acampada com la que fan cada any a finals de curs. És diferent, i els preparatius també ho són. Fa por entrar a la seua habitació. El "viatge" dura cinc dies, però necessita la maleta més gran de totes les que tenim a casa. Ens té una mica alarmats. Canta, bota, balla, va i ve, telefona a les amigues, les cerca al messenger, no sopa, es dutxa, repassa que no s'hagi deixat res; comprova el saldo del mòbil, les piles de la càmera, les monedes soltes; recorda a la seua germana que demà se'n va a Sevilla, intenta parlar castellà amb accent andalús, explica quines pel·lícules veuran a l'autobús, com serà el centre d'alt rendiment de la Cartuja on s'allotjaran... Ha estat un fosquet esgotador. Després de comprovar que no es deixava res important, com ara el vestit de cantar... m'he retirat, he apagat unes quantes llums de la casa per veure si es calmava... però no, na Júlia continua fent no sé quines coses a l'habitació. Això sí, amb el pijama posat. Escric aquest post amb una dosi molt elevada d'enveja. Sana i feliç, però enveja