zero graus i mig
el pollastre era més cru que els altres diumenges, i el cafè tenia un gust d'aigua salada més accentuat. a la cafeteria d'aquest feia molt de fred, avui. mentre dinàvem, les paraules dels companys s'esmunyien com el fum i la piscina blava i poc fonda que rodeja l'edifici s'ha convertit en una peça de gel compacta i opaca, i damunt el gel han aparegut desenes de gripaus que no eren prínceps encantats. havien fugit d'un circ pròxim. odii els circs que venen a la ciutat per nadal. és art, el circ, diuen. no l'entenc. hem deixat de dinar. el pollastre mig cru, la sopa de peix i les patates fregides, olioses i fades s'han consumit mentre nosaltres encalçàvem els gripaus que anaven fortament armats amb pistoletes de goma i telèfons mòbils amb càmeres de precisió. ens feien fotos els gripaus mentre patinàvem. i tot l'edifici, també les antenes parabòliques, era de gel i de neu i com que ens havíem calat els patins de cutxilles pujàvem i baixàvem en vertical per les parets i pels vidres que havien desaparegut i tots els papers havien sortit volant, i el cel era ple de paperets que aterraven sobre la neu planejant perquè era cap d'any i es fonia el gel i el paper i els telèfons mòbils dels gripaus i el moix negre que ja no em recordava ningú perquè m'ha mirat amb uns ulls que no són seus, i m'he posat els auriculars a les orelles perquè no volia escoltar els xiscles dels gripaus ni els crits i piulos dels meus companys que ja no dinaven, sinó que patinaven damunt els núvols de gel que ens omplia el cervell, i en lluis llach s'ha posat a cantar a una criatura dolcíssima que es veu que un home de sueca va veure un dia i que era dolça com la mel i ell se l'estimava, però estava prohibit, com està prohibit caçar gripaus i pelar-los per llevar-los el pinyol perquè són els dotze grans del raïm de cap d'any.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
