dos graus
a la ràdio discuteixen. el barça té sis títols. el madrid ha fet sis gols. es pregunten quin dels dos equips és el millor. torn de la feina. passen de les dotze i mitja de la nit i el termòmetre del cotxe marca dos graus. això és fred. l'he notat, el fred, quan he sortit del recinte per la porta lateral dels magatzems dels platós i se m'ha creuat un moix negre. he pensat en pau faner. fa fred. la gent parla de fred. els companys fumaven i comentaven que demà encara en farà més, que ja veurem quina nit. i pas per la gran via, i en els parterres centrals hi ha els sense sostre que dormen al ras. al seu costat, carros de mercadona amb les seues pertinences. pens que dormen. no els veig. el semàfor es posa verd tot d'una i he d'accelerar, però davall un regruix de flassades i jaquetes endevin els seus cossos. diuen que als albergs municipals ja no hi queda lloc. diuen que l'ajuntament obre les estacions de metro perquè s'hi refugiin d'aquest bombardeig d'aire siberià. diuen que cada vegada és més difícil acomodar-se dins un caixer automàtic. i diuen que ve nadal, que consumim per veure si li tallam les cames aquesta crisi. i ara podria continuar fent demagògia barata, però no en faré. arrib a casa. m'espera la família. tots desperts. tots tenen alguna facècia que contar-me. s'està bé. calefacció, nòrdic, família. torna aquesta punteta de demagògia que es veu que als del meu ofici ens surt amb tanta facilitat. elles ja dormen. ell també. jo escric això. no tenc son tot i que sé que demà el despertador sonarà a les set i quart i que no podré obrir els ulls. mir al meu voltant. tanc els ulls. no sé dir gràcies. ho hauria de fer.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
