"A ti lo que te pasa es que odias el castellano"
Avui contaré un succeït. He deixat passar uns dies per a refredar la meua ira, la meua mala llet. Va ocórrer dimarts pasat, a les nou menys quart del matí al portal de la finca on visc a València. Aquests són els antecedents.
La darrera setmana de setembre va ploure intensament a València. Tant que l’aigua es va filtrar per les parets mal aïllades del garatge de la finca. Al segon soterrani s’hi va acumular un pam d’aigua. Vam fer venir un notari perquè n’alcés acta ja que estem en plet amb el constructor des que va construir la finca ara fa catorze anys. Durant aquest temps, cada vegada que plou hi ha filtracions. Els responsables no ho volen arreglar i nosaltres els perseguim judicialment. Aquest dia, el notari no va portar la càmera de fotos. En Jesús es va oferir a passar-li les que ell havia fet. Cap problema. Fins aquí els fets.
El dimarts següent, a la porta de l’entrada de la finca, un veí, natural de Conca, conductor d’autobús, concretament de l’Empresa Municipal d’Autobusos de València, una empresa pública, per tant, em va dir que el notari tardava a aixecar l’acta perquè nosaltres havíem demanat que l’escrivís en valencià. Ell em parlava en castellà, és clar. Jo tenia pressa i poques ganes de discutir, i li vaig dir que allò no era cert. En castellà, també. En el meu camí cap a l’ascensor, el meu veí, el conductor d’autobusos em va dir que “que moñas tenéis tu y tu marido con el valenciano” Aquí ja m’assenyalava amb el dit, i que “Si sale más caro lo vais a pagar vosotros”. Era hora punta i l’ascensor tardava a arribar, així és que mentrestant, i encara en castellà, jo intentava dir-li que el col·legi de notaris de València té un servei gratuït de traducció i que tots els notaris ho saben, que la cosa tarda un dia més, però res més. Com que l’home continuava assenyalant-me amb el dit, em vaig posar a cent i li vaig dir que, en tot cas, el valencià és la nostra llengua i que ell, com a funcionari públic tenia deure de conèixer-la i parlar-la quan algú se li adrecés així al seu autobús. Ell em va dir que “ni muerto, y a ti y a tu marido lo que os pasa es que odiáis el castellano” Jo ja estava alteradíssima i l’únic que se’m va ocórrer dir-li és que nosaltres no odiem cap llengua, tampoc el castellà, i que per això aquella discussió l’estàvem mantenint en castellà. L’ascensor va arribar per fi. Ara quan em creu amb ell o amb la seua dona no ens saludam.
Crec que ja està bé d’aguantar insolències. Ja n’hi ha prou que ens calciguin i que ens maltractin. Qui no fa tot el possible per la convivència?
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (10) |
Comentaris
Re: "A ti lo que te pasa es que odias el castellano"
àlex: a vegades sembla que aquesta "batalla de valència" no s'acabarà mai. fa molta vessa i la temptació a la rendició és molt grossa. ah, per cert, et vaig seguint al teu binibloc, que m'enanta. supòs que la distància et dóna una perspectiva molt sana per veure determinades coses
Re: "A ti lo que te pasa es que odias el castellano"
Esperança, el què contes m'ha retornat als dies d'octubre -pocs, repetits durant uns quants anys- viscuts a una València on, de ver, és molt mal de fer, manternir-se ferm sabent-se sempre a la contra i sempre amb les de perdre pel què fa a qüestions de llengua.
Ànims i força, que gent com tu fa que la batalla de València no sigui -encara- totalment i absoluta perduda.
Re: "A ti lo que te pasa es que odias el castellano"
Urbà, Marta. Em passa que normalment jo sóc molt moderada, i és aquest tema i aquest tipus de persones que em fan sortir de punt. crec que fins i tot sóc desagradable i mal educada. Cride i m'exalte. a bones no em fa res parlar en castellà, però a males no puc, em fa mal de queixal.
Intolerància
El que fa més ràbia és t'acusen d'odiar una llengua quan els que odien són ells. Jo he arribat a la conclusió que no vullc que m'amargue el dia una persona aixina, i si mai em passa, procure alterar-me tan poc com puc. Això sí, aquestes persones em reafermen en les meues arrels, i em venen més ganes de clavar-los canya.
MÈTODE DE COMPROVACIÓ
El pròxim dia que te'l creues mira a veure si porta sabates o va ferrat com les haques.
Sussana ho ha dit: ignorància (lingüística i de l'altra). Tu i el teu marit odieu el castellà: per això el parleu. Ell en canvi estima tant la nostra llengua que ni la coneix.
Re: "A ti lo que te pasa es que odias el castellano"
Rafael, Sàlvia, Susanna: moltes gràcies per les vostres paraules i el vostre suport.
ENDAVANT
Com a veí de València i catalanoparlant conscient comprenc i compartisc la teua reacció. M'ha passat també altres vegades alguna cosa semblant i hem de ser valents i plantar cara. Com sempre, si no ho fem nosaltres no ho farà ningú.
Sense paraules
Diuen per ací: "De fora vindràn que te casa et trauran". Hi ha dos tipus de immigrants, els que conviuen, amb respete i tolerància, i fa que nosaltres, sense cap problema els parlem en la seua llengua, sense adonar-se'n perquè som bilingües (incloent altres llengües, malgrat fer-ho malament, però sempre intentant ficar-se en la pell de l'altre); i els que venen i són intolerants, excloent-se ells mateix del seu entorn. Aquests últims són els que donen més problemes de comunicació (per exemple, els anglesos). Doncs... cal parlar-los en la nostra llengua. El teu veí és d'aquests últims.
Besadetes
Ignorància lingüística!
No reparen que ets únics que no xerren sa llengua que diuen que odien els altres, són ells! D'ignorants n'hi hagut sempre i no hi ha res com viure en la ignorància! és tot més fàcil!
Las moñas front la "unidad de España"
Esperança, en primer lloc tot el meu suport a la vostra posició. De fet no esperava menys ni de tu ni de Jesús.
Volia destacar que quan nosaltres defenem la nostra llengua, se'ns diu que "tenemos moñas" (o coses pitjors). Per contra, quan creuen que s'amenaça la llengua de Cervantes (llengua que, de tota manera, admire), perilla la unidad d'España, es neguen els drets constitucionals a les criatures... i tota la llista que els Ondacerenses i Savaters de torn són capaços d'idear.
Amb tants conductors de l'EMT (antiga Saltuv) simpàtics que hi ha...