Esperança Camps - Dietari

Molta barra

Això que hi ha a la foto que encapçala aquest article és una maleta que vola. Un operari la fa volar de dalt baix per posar-la del carro a la cinta que l'ha de tornar al viatger. Aquesta foto la vam fer des de l'avió mentre esperàvem que s'obrissin les portes d'un vol d'Air Berlin entre Palma i València el mes de setembre passat. No sé com va quedar el contingut d'aquesta maleta. Nosaltres vam fer la foto perquè en un viatge anterior ens en van tornar una absolutament capolada. Era de les dures, de les bones, de les cares, i quan la vam recollir feia pena. Vam protestar i ens en van donar una de nova. Similar perquè a la botiga que ens van remetre no la tenien de la mateixa marca.

Tot aquest preàmbul té a veure amb aquesta notícia. Iberia ha estat fins fa quatre dies una "companyia de bandera" és a dir, la companyia nacional d'Espanya. Fins ara eren les línies de baix cost les que cobraven la facturació a banda, ara ho farà Iberia. Em sembla que els amos d'aquesta companyia i de totes les que cobren i dels que deixen una persona en terra perquè no tenia doblers per pagar l'excés d'quipatge tenen una desfatxatesa sense límits.

No sé si els residents a les illes tindrem descompte per a les maletes. No sé si Iberia el que vol és fomentar el comerç local dels llocs cap on viatgen els seus usuaris, perquè està clar que si s'han de pagar cent euros per la maleta, haurem de comprar la roba allà on anem i després la deixarem a l'habitació de l'hotel. No sé si a partir d'ara els serviran un refrigeri a les maletes o els posaran musiqueta relaxant dins les bodegues. Això sí, els viatgers cada vegada hem d'anar amb les cames més encongides perquè la distància entre els seients és més estreta. No ho sé. Aquest és un post rabiós. Em sembla que s'estan sobrepassant certs límits dins això que s'anomena mercat. No entenc res. I nosaltres, els ciutadans, com bens, no protestarem. No ens manifestarem a les pistes dels aeroports, com tampoc no ho fem quan un guàrdia de seguretat ens escorcolla fins a límits que fan miques la nostra dignitat.

Comentaris

esperança

Re: Molta barra

esperança | 09/10/2009, 07:19

Llorenç: tens raó en això de l'anestèsia. avui mateix, al país valencià en tenim un exemple palmari. I pel que dius de la resta hi ha una cosa que cada vegada fa més feredat: la deshumanització de l'economia. ja ho sé que els diners i els negocis no han tingut mai escrúpols ni hi humanitat, però ara, això d'aquesta dona abandonada a l'aeroport de maó...

Llorenç

Re: Molta barra

Llorenç | 09/10/2009, 06:50

El que passa és que quan, per una vegada, protestam ens miren de mala manera.
Les empreses, en general, no entenen que els clients tenguin drets assolits pel fet de pagar.
Allò de "el client sempre té raó" no és cert. Un cop has apoquinat, o si un servei és imprescindible (telefonia, electricitat, sanitat...) ells tenen la paella pel mànec. I ja en pots fer de potadetes.
Llavors això condueix a un estat de sopor generalitzat. Vivim anestesiats.
Bon cap de setmana

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura