A l'aeroport
(article en diferit, escrit a mitjan capvespre del divendres 17 de juliol)
Un altre divendres en trànsit. M’agrada. Un altre divendres d’aeroports. Ara som a Maó. D’aquí a un estona volaré a Palma i més tard a València. He dinat i he pres cafè a casa, amb els meus pares i les meues filles. Soparé a València, amb en Jesús. Demà aniré puntual a l’oficina. Faré feina de manera intensa durant dos dies i dilluns de matí tornaré a Menorca via Barcelona. Arribaré a una hora produencial per anar a fer una calada a Sa Caleta o al Cap d’Artruitx. Una calada balsàmica després dels viatges i les hores tancades a la redacció. Així haurà passat el meu mes de juliol. El mes d’agost serà més tranquil. El passarem quasi tot a Menorca, encara que ens reservam uns dies per a repetir el viatge a Euskadi.
M’agraden molt els aeroports. M’agrada observar les persones: els turistes i els viatgers. Ara a l’estiu bàsicament hi ha molts turistes. Moltes ensaïmades i moltes avarques acabades d’estrenar. M’agrada escoltar les converses de les persones. Darrere de mi hi ha una parella de Sevilla que renega de l’hotel que els ha tocat. Cutre i antic, diuen. No poden protestar a l’agència de viatges perquè l’han reservat ells directament per internet. Al meu costat hi ha una parella que no parla: Ell repassa el contingut de la càmera de fotos digital, i ella ataca sense pietat el tercer lliurament d’Stieg Larson. Jo també el tenc dins la motxilla, preparat per quan a l’ordinador se li acabi la bateria. Les famílies amb fillets petits solen oferir espectacles irrepetibles. Són simpàtics, però a vegades, dins l’avió es fan molt pesats. Quan corren per la terminal és millor ignorar-los. Les persones majors són molt patidores. Comproven una vegada i una altra quina és la porta per la qual han d’embarcar. Ell s’alça i estira les cames. Ella li diu que no s’allunyi, a veure si perden l’avió, que d’un moment a l’altre els cridaran. Però hi falta molta estona, encara.
He arribat amb molt de temps per endavant i ara puc continuar radiografiant el personal de les portes 1-16 d’aquesta terminal que té vocació de centre comercial. Hi ha tot de botigues de marques multinacionals. Més ensaïmades al vol cap a Barcelona. Quan he facturat, una viatgera amb ca li ha dit a la jove del taulell que sabia que d’aquí a mitja hora sortia un vol a Madrid, i que li demanés al comandant si la volia. La jove del taulell li ha dit, un servicio especial? I ella ha contestat, sí, un servicio especial, mostrant una targeta que no he pogut identificar. M’he quedat intrigada. No he vist més la senyora del ca, però, sens dubte, ha embarcat amb destinació a Madrid. No m’imagin un comandant dient que no a un servicio especial. Deu meu!
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
