Un pont. Et regal un pont i et don la mà i una goma per esborrar la distància que ens uneix. És un pont ferm, fet de paraules i d’absències. Et regal un pont que són lletres blaves i verdes, que són la nostra història. Un pont són molts de ponts. Un dia és l’eternitat, l’univers, el món. Si vols en podem trobar a mitjan camí. Tu comences a caminar i jo començ a caminar: al bell mig del pont hi ha l’abraçada.
Ara penjaré aquestes paraules i tu les llegiràs. Deu ser aquest el pont que necessitam: el blog és el cordó umbilical que ens uneix. Jo escric, tu llegeixes, i al bell centre de tot hi ha l’abraçada que ens devem des d’ahir, des de despús-ahir, des de demà...
Bona definició de l'estètica de la recepció de Barthes i companyia.
Re: Pont
Lector: pots estar segur que en aquest cas, el receptor va rebre perfectament el missatge que li enviava l'emissora. sense interferències, en temps real. és més, m'atreviria a dir que les esperava. el feed-back va ser instantani a través d'un altre cordó umbilical que és el telèfon. gràcies, una vegada més per la visita.