Ratolins
Aquests ratolins habiten des de dissabte una de les parets del pati l’ESO de la Nostra Escola Comarcal. Una de les activitats de la Festa de la Primavera d’enguany va ser convidar un col·lectiu de grafiters a estampar el seu treball a algunes parets i al vagó del tramvia que adorna el pati. Són ratolins músics i desfilen damunt l’esquena d’un gran rinoceront. Només el de darrere té els ulls oberts. Ells no ho saben, es pensen que tenen les potetes sobre la terra.
Avui, que s’ha mort Antonio Vega; avui, que hem assistit a un espectacle de circ polític al parlament espanyol; avui, que no sé ben bé què escriure, que en tenc poques ganes i que ho veig tot negrós i espès, tenc la lleugera sensació de ser un d’quests ratolinets que caminen en fila índia damunt l’esquena d’un gran rinoceront, sense sebre que no tenc els peus damunt la terra i que en qualsevol moment puc caure de dalt baix.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Ratolinets... a fosques.
Hi ha voltes que no cal obrir els ulls per a tindre una percepció sensorial del entorn... diria jo que, fins i tot, és saludable... a vegades. saludets!