El cos deshabitat, a Ciutadella
Avui toca escriure del darrer capítol de la “gira” de El cos deshabitat per Menorca. Es tracta de la presentació a Ciutadella. Estava prevista per dissabte a fosquet, a les set i mitja, a la Plaça de la Catedral, al costat de la carpa on durant dos dies els llibreters van atracar els llibres als lectors. L’agenda del dia era plena d’actes, la majoria, adreçats als més petits, amb contacontes i espectacles relacionats amb el llibre i la lectura.
Va ploure, dissabte a fosquet, però tot i així, les paradetes eren pleníssimes de gent. Quin gust! Vaig poder saludar na Roser de la llibreria Pau, com va?, li vaig dir, i ella, ai, és que ens agrada tant això.... Altres llibreters amics em van expressar els mateixos sentiments de festa. Amb na Maite Salord, que estrena càrrec de tinent d’alcaldessa i regidora de cultura amb una il·lusió infinita, ens vam fer un cafè curtet i vam partir cap a l’escenari on havíem de fer la presentació. A banda de la família, a qui mai agrairé prou el seu suport, hi havia na Fina Salord i n’Àngel Mifsud, en Joan F. López, la nova alcaldessa, na Pilar Carbonero, es va atracar a saludar. Li vaig donar l’enhorabona al mateix temps que li desitjava molta sort i molt de coratge en aquests temps tan durs.
La presentació la vam fer curteta. Na Maite va explicar com li agrada aquesta faceta seua de regidora. En Lluís Vergés va fer una intervenció breu, però contundent, i jo també vaig parlar poquet. Només en el sentit d’agrair presències i paciències. Em vaig permetre una broma que no cont mai fora de Ciutadella, i és la de la reacció de gran interrogació i d’incomoditat que van sentir algunes persones, i que fins i tot em van expressar, quan van sebre que la darrera novel·la d’Esperança Camps es deia “Podridura” i una de les protagonistes era alta funcionària de l’ajuntament de Ciutadella. Per aquells que no ho coneguin, l’ajuntament del meu poble ha viscut en un clima de crisi institucional des del 31 de juliol fins el 16 de març passat. Tot provocat quan l’anterior alcalde i vuit regidors es van donar de baixa del PP passant a governar en minoria... bé, és una història llarga i amarga, però afortunadament, és aigua passada, “El cos deshabitat” no parla d’això, i ara hi ha un govern municipal de coalició ple de gent molt ben preparada, amb ganes de redreçar la situació, i a qui hem de fer confiança.
Actes |
Següent | Anterior | Comentaris (12) |
Comentaris
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
sonia: gràcies per visitar aquesta paradeta. m'agraden els jocs i les nedevinalles, però m'ho has posat difícil. continues omplint quaderns amb cites?
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
Ets molt llesta. Les coses em van bé.Ha estat divertit aquest petit joc; i també ha estat divertit cercar-te dins el laberint d'internet. Ara ja no cal que "m'amagui"
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
calipso: ho sabia. vaig estar dues hores bloquejada. vaig forçar la màquina dels records que em va dur a una època divertida i fecunda. com et van les coses, sonia?
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
Alethés légeis
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
la que amaga: em sembla que ja et tenc. aquesta penèlope és pacient i teixeix i destexeix els pensaments i la memòria, encara que no és capaç de fer-ho en grec que és una de les teues teues llengües. m'equivoc?
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
Em demanes una pista; imita l'exemple de la pacient Penélope i el temps te la farà arribar.
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
Calipso, em perdonaràs, però estic espessa, avui. imagin que "la que amaga" és una pista, però trob que vull sopes
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
En arribar a casa m'he adonat que he errat la data; ho vas escriure el 13 de gener del 1987.
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
calipso, he de reconèixer que m'agafes fora de joc. m'agradaria que em donessis una pista per sebre d'on em ve aquest cant.
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
La frase és teva, Esperança. Encara la tenc escrita per la teva pròpia mà al meu vell quadern de cites.
Veus com tot és un cicle i el passat retorna com les ones a la platja?
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
Avui ,ja, ni la mort és solució per a la vida.
Sant Cugat del Vallès,13 de gener de 1988.
Re: El cos deshabitat, a Ciutadella
Encara m'agrada recollir els pensaments dels altres i vaig omplint quaderns. També m'agrada escriure cartes de ver, en paper, i enviar-les dins un sobre amb un segell. Ja sé que està passat de moda però, què vols? sempre he pensat que em vaig equivocar de segle. Ja n'hi ha una en camí per a tu. Si els déus ( i el servei de Correus)
ens afavoreixen, prest t'arribarà. Fins aleshores, un abraçada ben forta.