El cos deshabitat, a casa
Abans els dèiem recaders (del castellà recado, supòs), ara els diem missatgers. A mig matí n’ha vingut un a casa. Duia una caixa de mida mitjana, 6 kilos, posa l’etiqueta que explica que el paquet ve de Barcelona. L’hem oberta amb emoció.
A dins hi havia dos paquets de deu exemplars cada un de “El cos deshabitat”. Cada volum està rodejat per una faixa blava on es pot llegir: “Premi El Lector de L’Odissea 2008. El llibre que han triat cent lectors”.
És el volum que fa 508 de la col•lecció A tot vent de Proa, la de color taronja que l’any passat va complir vuitanta anys.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (3) |
Comentaris
Pessigolles a l'estòmac
Deixant a banda els beneficis, indiscutibles, del llibre electrònic, l'expectativa de tenir entre les mans el teu El cos deshabitat, de percebre el seu flaire, em fa sentir pessigolles a la boca de l'estòmac.
Enhorabona
Enhorabona, Esperança. I, citant una altra cançó, que el camí del Cos deshabitat, sigui llarg, ple de ventures i de coneixença.
Re: El cos deshabitat, a casa
tens raó, àngels. una tarja de memòria de dos centímetres o un llapis usb, o una pantalla de 7" no ens produeixen les mateixes pessigolles que el paper imprès. a nosaltres no, però tal vegada als nostres fills i als nostres nets, aquestes pastilletes tecnològiques els produiran un plaer immens, i en canvi, el paper els farà al·lèrgia, sobretot quan hagin de viure en minipisos de 30 ó 40 metres...
de moment, i com a generació de frontera que som, aquesta combinació em sembla perfecta.
un bes