La meua cosina Carme, que és prou més jove que jo, m'ha enviat aquestes imatges. "Jo no ho havia vist mai", em deia en el seu correu. L'Alcover-Moll diu que un delobí és una "pluja molt abundant, inundació", i més endavant es refeix a Ciutadella i diu: "Irrupció de l'aigua produïda per la pluja excessiva dins els camps".Per mi, delobí és una emoció, un record.
Avui ha passat delobí a Ciutadella i tot es Pla s'ha negat, i ha fet destrosses, i l'aigua ha anat a parar a la mar i ha tenyit tot el port d'un color marronós. No deixen de ser les imatges d'una inundació: ara estem molt acostumats a veure'n, perquè les televisions en van plenes. Sembla que per a que aquest fet es produeixi s'han de donar unes condicions molt especials, tant, que la meua cosina Carme no ho havia vist mai i ella hi ha menat la seua filla Glòria perquè conegués el fenpomen.
Jo sí que en record un de delobí. Fa molt més de trenta anys. A Baixamar, a la casa dels meus avis materns. Un matí del dia de Reis. Una fotografia en blanc i negre: dues filletes amb dues bicicletes noves. Una d'aquestes filletes era jo, i la foto deu ser dins la llauna de Cola-Cao. Feia dies que plovia i plovia, i la terra del Canal dels Horts estava tan abeurada que ja no podia absorbir més aigua, i continuava plovent de nits i de dia, fins que en un moment donat les aigües es van ajuntar: les de sa colàrsega i les que baixaven ben marronoses des Pla. Fora de la fotografia hi havia molta gent: tota la meua família que xerrava i comentava, els veïns, els pescadors, els curiosos. Segur que passaven pena. Ells eren persones majors. Jo era una filleta, i fins aquell moment, la paraula delobí només evocava les històries que m'havien contat els pares i els concos. Ara, amb les fotografies que m'ha enviat la meua cosina, el record és l'emoció d'aquell dia. El soroll que feia l'aigua que corria. Les botes de goma. Anar a veure com havia quedat sa font. Comprovar si l'aigua entraria o no dins el menjador de casa els avis, com passava a vegades amb les rissagues.
Avui ha passat delobí a Ciutadella
no m'en recordava d'aquesta dita... és ver que sí que l'havia escoltada quan era petita. gràcies per fer-me memòria.
"Arc de Sant Martí
atura es delobí"
A veure si hi surt d'una vegada!
Re: Delobí
He de confessar que jo no havia sentit mai aquesta paraula i molt menys el refrany :-)
És que he tingut curiositat de veure si algú l'havia emprat abans a Internet i m'ha sortit aquesta dita.
El fet és que poques pàgines (771 segons Google) contenen aquesta paraula i en bona part són tot just d'ahir.