Fa un parell d'anys, l'editorial Bromera celebrava el seu vintè aniversari. Enguany els vint anys els ha fet el premi de novel·la. Em fa cosa dir que és un dels més prestigiosos dels Països Catalans perquè jo en sóc una de les guanyadores, però deunidó. Els de Bromera enguany han volgut celebrar l'efemèride com calia, perquè vint anys fent cultura emmig del quasi desert valencià, té molt de mèrit. Vint anys d'implicació d'una ciutat i les seues institucions amb un premi literari que no és només un, perquè s'ha ampliat la llista de gèneres, sinó que és també un esdeveniment social que enguany ha trencat les costures de l'ample saló on se celebra el sopar de lliurament. Més de mil assistents són molts.
Els premis porten adherida una setmana d'actes culturals a Alzira. És la setmana de les conferències i les taules redones. Una de les que enguany s'han fet ha servit per a analitzar aquests vint anys de vigència del Premi de no vel·la. Ens van convidar a aquatre guanyadors perquè contéssim la nostra experiència, i què havia significat per a la nostra carrera aquest guardó. Érem Àngels Moreno, Josep Franco, Josep Palomero i jo. A part de passar-ho molt bé perquè hi havia molt de públic i perquè sempre està bé parlar de literatura, cada un de nosaltres havia fet els deures que ens havia posat Josep Fluxà, l'ànima de la Fundació Bromera per al foment de la lectura. Aquest és el text que vaig llegir. xerrada-premis-alzira.pdf