avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989
avui tornarà a ser dos d’octubre del 1989 i seràs vint-i-cinc anys més jove i seràs a València, a un entresol de l’avinguda de Basco Ibáñez i duràs la permanent feta i potser encara no tindràs cabells blancs i estaràs nerviosa i veuràs com els convidats van arribant i llegiràs aquell teletip maleït que parlava de la mort de na Dorotea i en Biel i hi haurà n’Emili Gisbert i na Mara Ruano i tots els altres i estareu feliços i contents i expectants perquè farà tres mesos que esteu treballant per a posar l’invent en marxa i avui ja no plourà i no hi haurà presses, i per fi quan s’encengui el pilot vermell serà el moment en que tot començarà però una estona abans Francesc Bayarri et dirà entra amb mi i dius l’hora i et tancaràs al bany i telefonaràs als teus pares i els diràs això i allò i ells et diran llàstima que no et puguem escoltar des de Menorca i tu diràs, sí, ja us passaré una gravació i hi haurà algú amb una càmera de vídeo i els companys de la tele que vindran a veure nàixer la seua germana petita mentre pensen en com serà el seu primer dia i hi haurà n’Empar i na Maria Josep i en Joan i companys de la premsa i Pepa García que us farà aquella foto en blanc i negre que positivarà al revés i que tu guardaràs tota la vida i que d’aquí a uns anys, quan et fotin fora de la casa escanejaràs i la deixaràs al revés i la penjaràs al blog i intentaràs reconèixer-te en aquella al·lota de 25 anys que es pensava que havia fet el que tocava per tenir una feina que l’apassionava, que havia aconseguit el seu somni de ser periodista a la ràdio i que encara que després se n’anàs a la tele sempre seria la menorquina que avui, que torna a ser dos d’octubre del 1989 va donar l’hora a Canal Nou Ràdio.
Textos diversos, ERO RTVV |
Següent | Anterior | Comentaris (3) |
Comentaris
Re: avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989
gràcies per les teues paraules, Julio Javier. 90.000 valencians han signat perquè es cree una nova ràdio i televisió en valencià. esperem que el govern tinga trellat i escolte els ciutadans. una abraçada
Re: avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989
Pues m encantaría que el final fos diferent. M has emocionar de veres. Gràcies, per tot. Aquella nit tenia dotze anys i vos vaig escoltar mentre ma mare em renyia per a que dormira i baixara el volumen del transistor. I jo li explicaba que escoltaba Radio Nou i que era important. Entonces en digue: -Val. Pero demà tambe podrás escoltar Radio Nou i vore la tele si fas els deures. 25 anys después no puc fer-ho.
Avui es dos d'octubre de 25 anys després.
Esperança, 24 anyets tenia jo per eixes dades. Tu ja havies complit el teu somni. Altres com jo, vos escoltaven i pensaven: jo vull treballar ahí. En el meu cas a la tele. Pensava que volia contar histories del dia a dia de la nostra terra i de la nostra gent. Dos anys despres ho vaig poder fer. I encara que la radio, com tu dius, era la germana petita, era el referent de les veus que et trasportaven a altres llocs, el referent de bons periodistes i el referent de la actualitat i la inmediatessa en la informació, per als company de la tele. Hui, 25 anys després, per desgracia, ja no som rés. Pero tornarem a ser i molt prompte. Ojala ben prompte pugues tornar a donar l'hora en una nova radio i ens pugan tornar a il.lusionar escoltant-te. Gràcies per aquell 2 d'octubre.