Esperança Camps - Dietari

Muy señora mia, sirva la presente

La meua amiga-germana-salvavides M. Josep em demana per whatsapp que ja que som a casa em posi a escriure. "segur que et sortirà alguna cosa amb molta mala llet", em diu perquè em coneix molt. Però a vegades la vida et dóna sorpreses i ara, quan just fa poc més de set hores que sé que s'ha acabat la meua relació amb RTVV, no em surt ni insultar ningú ni amollar mala llet. Es veu que ja la vaig amollar tota durant el procés de gestació d'aquest ERO que ha estat una neteja ètnica feta per motius ideològics (Sr. jutge, prengui nota)

Així, el primer record que em ve al cap és el de Mn. Josep Cabrinetti, que era director de Ràdio Popular de Menorca quan, la primavera del 1989 jo li demanava dies de vacances per a traslladar-me a València a fer les proves, LES OPOSICIONS, per a entrar a treballar a l'RTVV que s'estava gestant. En Cabrinetti, que anava a fer-se cada capvespre el seu wisquet al Paradís (un bar) em deia : "Esperança, perds el temps i els doblers (pronunciat dobbbés perquè era mallorquí) allà no et coneix ningú, i sense influències no aprovaràs aquestes oposicions". Però les vaig aprovar. Fins a tres viatges vaig fer a una desconeguda per a mi ciutat de València, en avions d'Aviaco. I el vuit de juny li vaig dir a Pep Cabrinetti que havia aprovat, que m'incorporava el 10 de juliol. Va somriure. Em va donar l'enhorabona i em va dir, "ara passaràs un bon Sant Joan". En Cabrinetti ja no és entre nosaltres.

La foto que il·lustra aquesta entrada ja l'havia posada al bloc. És de la primera nit de les emissions. No és el primer butlletí. És el segon, el de la una de la matinada, amb Carles Luzuriaga i amb Francesc Bayarri mirant-nos. El primer butlletí l'havíem fet Bayarri i jo. Això que escriuré ara, no ho havia escrit mai. El mateix capvespre del diumenge 1 d'octubre del 1989, mentre estàvem preparant la inaguració de la ràdio, vaig llegir un teletip que em va glaçar la sang. El teletip parlava de la mort de dues persones en accident de trànsit a Menorca. Eren, Dorotea Bravo Marquès i Biel Barber Triay. Feia molt poc que s'havien casat. Na Dorotea va ser veïna meua des que vaig nàixer. La terrassa de casa meua donava al gran pati de casa seua i jo ja feia perquè em caiguessin coses per anar-les a arreplegar i de pas, quedar-me a jugar una estona. Amb tota aquella pena i emoció i tota la il·lusió del nou projecte vaig cantar l'hora en la inaguració de la ràdio.

Avui ens han despatxat a 843 treballadors de la Tele. Abans de Nadal ja en van anar més de 200 al carrer de l'Ens i de la Ràdio. De tots ells, no sé quants tenien dues oposicions aprovades. És el meu cas. L'any 1995 em vaig presentar a unes proves de promoció interna per passar de la redacció de la ràdio a la de la tele. I les vaig aprovar. Durant quatre anys vaig mantenir la meua plaça de la ràdio en excedència. I quan es va acabar aquest termini em van demanar que triés. Em vaig quedar a la tele.

Molts, molts, molts, molts dels que ja som fora de les dues cases havíem aprovat unes oposicions. Molts, molts, molts, dels que ara s'hi han quedat, no les han aprovades mai. Estan col·locats als seus llocs de treball (amb honorabilíssimes excepcions, és clar, i em trec el capell i els encoatge a continuar lluitant com mai) perquè són amics, germans, cunyats, nebots, fills, veïns... d'algun membre del Partit Popular, d'algun directiu que encara és a la casa, o fins i tot, d'algun que ja no hi és però ha deixat el seu rotgle ben pixadet. Cap d'ells ha demostrat mai, en res, que siga millor professional que els que ara estem en el carrer. Mai! En res! Cap d'ells, per exemple, té millor dicció que Xelo Miralles o Toni Reig. Cap d'ells no té millor ull periodístic que Esther Roig... Només cit tres noms perquè són els que tenc més a prop. Podeu estar ben segurs, "companys" que us heu quedat a la tele "por ser vos quien soy" que no la feis millor que la feien les persones que ara estan al carrer. La tele, no. El servei públic, tampoc. Altres coses menys honorables, potser sí.

Mira, M. Josep, al final m'he anat animant i una miqueta de mala llet sí que m'ha sortit. Res que no es curi amb una miqueta de vi i de formatge.

Comentaris

esperança

Re: Muy señora mia, sirva la presente

esperança | 13/02/2013, 09:53

gràcies, Cruz. ets molt amable. sé que ho passares malament, però vas saber reconduir la teua vida professional. en aquest pas ens trobem ara tots els despatxats de tantes categories laborals d'aquella casa. gràcies pels ànims.

Cruz

La mala llet

Cruz | 12/02/2013, 17:32

Esperança, espere que eixa mala llet no s'acabe. Jo et dic que jo també em vaig posar de molt mala llet i encara em dura. No et vaig a dir que el temps ho cura tot perquè no és així. Jo ni oblide ni perdone, però també t'he de dir que he descobert un altre món que em fa molt més feliç. Això sí, el cor tocat. Per a sempre. Una forta abraçada.

Nelo

Re: Muy señora mia, sirva la presente

Nelo | 12/02/2013, 12:54

Gran.

esperança

Re: Muy señora mia, sirva la presente

esperança | 12/02/2013, 07:41

Raimon, és clar que hi ha vida fora de Canal 9. I hi ha tribunals per a denunciar les irregularitats que s'han perpetrat.
Neus, alguna cosa haurem de fer. Després de l'ERO hi haurà personal molt qualificat fora de Birjassot.
José Ignacio, tots els treballadors que creiem en els mitjans públics i tots els que portem anys en la casa tenim milions d'històries i vivències personals. Els que han destrossat el mitjà no tenen ni idea de la xarxa de complicitats que s'ha trenat a la ràdio i a la televisió. En podem parlar.

Jose Ignacio Pastor Pérez

Clar i ras

Jose Ignacio Pastor Pérez | 12/02/2013, 07:34

Impressionant relat que certifica lo bona periodista que eres i la teua capacitat de lluita. Hem d'iniciar des de ja , la nova RTVV que ens mereixem els valencians i valencianes. Gràcies per compartir amb tots nosaltres eixa part de la història de RTVV . De fet vore-vos als tres jovenets fent el programa ha segut molt impactant. La història no la podem oblidar, ni perdonar. Si vols tirar una maneta, ara que tens temps en un projecte col·lectiu, en ACICOM t'esperem.
Besets

Raimon Galiana

I ara?

Raimon Galiana | 12/02/2013, 00:13

Vinga Esperança, hi ha vida fora de Canal 9.

Neus

Re: Muy señora mia, sirva la presente

Neus | 11/02/2013, 20:23

Ho lamente.

Aquest ERO és la conseqüència d'una altra gran estafa, un nou incompliment de la primigènia promesa dipositada per tots els valencians quan es va crear el nostre mitjà de comunicació públic: rtvv. Ara tan sols serà una empresseta més de in-comunicació mancada d'ànima.
Però, atenció! Pot resultar l'enfortiment d'una idea, d'una nova perspectiva: crear nous mitjans gestionats amb criteris més horitzontals i participatius. Per què no crear una nova entitat entre tots els afectats? Una cooperativa pot ser una fórmula...

Molts ànims!!!!

esperança

Re: Muy señora mia, sirva la presente

esperança | 11/02/2013, 13:02

Maribel, des de l'ona lliure de la ràdio de maduixa, moltes gràcies pels ànims!

maribel cayuelas

Tu ets més forta que ells

maribel cayuelas | 11/02/2013, 11:34

Esperança, em sap greu que t'hagin fet fora, però...¿ què vols?, als que manen no els agraden les persones lúcides i valentes com tu.
No ho sabies que et despatxarien? I ben contents, n'estic segura. No els agrada la gent que en sap més que ells, la gent que treballa millor que ells,la gent que coneix el mitjà millor que ells i sobretot no els agrada la gent que no pensa com ells. Però saps què? viure experiències negatives ens fa créixer i ens fa més savis. És estrany, però són aquests moments difícils els que ens fan més forts. T'ho dic amb la perspectiva que em donen els anys i perquè jo també vaig viure una situació semblant quan em van acomiadar de la ràdio d'un dia per l'altre. Vaig plorar molt, ho vaig passar molt malament, però aquesta experiència la porto a la motxilla i és una de tantes de les que m'han fet conèixer-me millor a mi mateixa. El millor dels éssers humans és aquesta força que apareix en els moments difícils. És allò que ens fa tirar endavant quan les coses es compliquen. És allò que ens diu que la vida val la pena. Al cap i a la fi, la felicitat la dóna la gent que t'envolta. Això és el realment important, saber que t'estimen, que et comprenen que et valoren...En realitat, el què dóna la felicitat és saber-se acompanyat i tu, Esperança, tens molt bons companys de viatge. Espero i desitjo que et neguis a viure aquests moments amb pessimisme.

esperança

Re: Muy señora mia, sirva la presente

esperança | 11/02/2013, 10:50

Quin luxe de comentaristes: un company, un admirador i una cosina. Gràcies per tots els ànims que em donau. Com deia martí i pol, tot està per fer i tot és possible!

6k Barceló

Bon vent i barca nova!

6k Barceló | 11/02/2013, 08:51

Esperança, penses el què dius i dius el què penses. Açò fa mal a alguns però a tu et fa més forta. Bon vent i barca nova!

Anònim

Ànims

Anònim | 11/02/2013, 08:00

Ànims. Estic segur que s'obren noves oportunitats. Imagina el que pots escriure ara que tindràs més temps! Molta sort (Un admirador)

Josep Lluís.

Una forta abraçada.

Josep Lluís. | 10/02/2013, 01:09

Ja ens vàrem despedir el cap de setmana passat, i no vaig voler dir adéu sinó a reveure, Jo marxaré el 28 de febrer.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura