molt senyor meu, serveixi la present...
estimat subjecte passiu: has assistit silent i expectant a la demolició incontrolada d’un edifici on només hi estàs de pas. les pancartes, tan antiestètiques, tan vulgars, et fereixen la vista. tu, tan net, tan donat a l’hedonisme i als adjectius buits, has vist com els teus companys sortien per la porta de darrere. carregats de dignitat. carregats de raons. carregats de veritat. tu no els has dit adéu perquè l’esquitx d’una llàgrima hauria contaminat la teua aura de puresa farisaica. el teu món és un altre: el teu món és la misèria moral encatifada de somriures de plàstic i sabates italianes. el teu món és la moqueta que tapa el fem i agombola secretàries atentíssimes. al teu món la mentida és l’estat perfecte: és plàstica i emmotllable. la mentida t’embolcalla de falsa raó i et fa sentir feliç, net, perfecte, invencible. has assistit silent i expectant a la cerimònia grotesca del teu funeral. els teus companys tenen la raó i la veritat. tu, en canvi, ets un cadàver mudat i perfumat, però cadàver al cap i a la fi.
Catàleg de rissagues i naufragis, ERO RTVV |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
