Canvis
Crec que mai no havia estat tants dies sense actualitzar el blog. Als cursos aquests moderns de posicionament i de conreu de la marca personal i tot això, el primer que et diuen és que has de ser constant i acostumar els teus lectors (teus? lectors?) a una cita metòdica i periodica. Fa cinc anys, quan vaig obrir aquest quadern, i en fa nou, quan feia jutipiris, encara menys, no n'hi havia de gent que et deia com havies de fer aquestes coses de publicar. I és clar, vaig agafar mals vicis. Un d'ells és el d'escriure quan en tenc ganes o quan crec que tenc alguna cosa a dir que podria interessar a alguna persona. Així és que 24 dies després de l'anterior apunt, començ aquest.
El 21 d'agost escrivia sobre el primer aniversari de l'aprovació de l'ERO per part del Consell d'Administració d'RTVV. Era un apunt ple de ràbia i de dolor i d'interrogants que, encara ara, no sé si es curaran mai. Aquest text d'avui és molt més optimista. L'escric avui dissabte perquè he tingut tota la setmana molt ocupada adaptant-me al ritme, als horaris i als usos de la meua nova feina. Torn a fer de periodista. Torn al periodisme escrit a la revista El Temps. Estic molt contenta i emocionada. I tenc la il·lusió intacta per gaudir a mesura que vaig aprenent les maneres de fer de la publicació. Treballar a l'edifici Octubre, al centre de València, és un privilegi, i fer-ho al costat de companys que m'estan ajudant a donar aquestes primeres passes, també. Em sent afortunada perquè som prop de mil persones que vam ser expulsades amb una coça d'RTVV, i he tingut la sort de poder trobar aquesta feina que m'apassiona i que em sembla que és l'única que sé fer. I em sent afortunada perquè hi ha hagut gent que ha confiat en mi i m'ha donat aquesta segona oportunitat. I podré escriure de temes que m'agraden com ara societat i cultura, a banda d'altres que vagin sorgint, i segur que coneixeré gent molt interessant i continuaré creixent i aprenent.
Amb tot, tenc un punt d'amargor quan pens en els meus companys d'RTVV. I tenc un punt de ràbia perquè els actuals dirigents de la casa continuen perpetrant la desfeta iniciada pels seus predecessors i treballen amb molta constància i dedicació per esborrar els rastres de totes les endemeses que han fet. I esperonen els treballors que s'han quedat a la casa perquè oblidin els que ja no hi som...
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (7) |
Comentaris
Re: Canvis
Gràcies, Bep Joan i Ramon!!
Satisfacció
Enhoranboba Esperança. Molt content per aquesta teua nova feina, a més, a El Temps. Tu has trobat la teua feina; la revista ha trobat una gran periodista i persona.
Ànims!
Re: Canvis
gràcies, Sònia! una abraçada.
endavant!
M'alegro molt que puguis tornar-te a dedicar al periodisme! Malgrat l'amargor inevitable, endavant!
Una abraçada!
Re: Canvis
gràcies, Elena!!! ja fa nou anys de jutipiris, i prop de cinc del dietari... quina passada. uff