Esperança Camps - Dietari

Jutipiris

És com rar això. Aquest text es publica avui, però el vaig escriure el mes passat. Bé, no, ho estic escrivint ara, però es publicarà el mes que ve. Sí, ja sé que als periodistes els passa sovint. Ja sé que escriuen reportatges que surten publicats unes setmanes després. Però això no és una publicació periòdica. Això és un blog. I per mi, un blog representa immediatesa. Per tant, hi ha una doble contradicció en aquest post. No cal que continueu llegint si no voleu. És tot molt antic. Tant, que a la secció, categoria, l'he batejada amb el títol de "fulles grogues". No és molt original, ja ho sé. Fins i tot a Canal 9 hi havia un programa titulat així. Directament li hauria pogut dir JUTIPIRIS i hauríem acabat abans. Perquè d'això va aquesta entrada. Resulta que avui fa cinc anys que vaig escriure el primer post d'un blog que es deia jutipiris i que signava amb el pseudònim d'ulyse. Feia pocs dies que havia caigut a les meues mans, o més ben dit, m'havia aparegut a la pantalla de la feina un teletip (que no s'acabin mai, els teletips, que em són una gran font d'inspiració) Un teletip deia, on s'explicava que un col·lega periodista de la BBC, Ivan Noble, escrivia un blog sobre l'evolució del seu tumor cerebral. Crec que el titulava "Diari d'un tumor". Era el mes d'agost del 2004 i començava a acomiadar-se de la gent. Va morir el mes de febrer següent. Ja se sap, o diuen al menys (no us ho cregueu, que els mesos d'agost sempre passen coses molt dures, espectaculars i transcendentals...), que a l'estiu hi ha poquetes notícies, i m'hi vaig tirar de cap tant a la lectura del teletip com a la cerca del blog. Aquesta va ser la primera vegada que vaig sentir parlar de la paraula bitàcola, blog o weblog, bloc... Un parell de setmanes més tard vaig arribar a BalearWeb. No record com va ser. El servei de blogs d'aquesta casa funcionava des del 30 de juny d'aquell mateix any, feia dos mesos. M'hi vaig enganxar. Els primers textos eren de prova, de perplexitat. Eren innocents... Així idò, a partir d'avui i de manera completament irregular, aleatòria i capriciosa aniran apareixent articles amb el format dels que hi ha aquí baix. La culpa és de n'Elena Vera, l'administradora de BalearWeb, que el dia que vaig matar n'ulyse em va dir que en guardés el cadàver en formol. Aquí hi ha bocins d'aquell primer dietari que va passar per diferents etapes relacionades amb el meu estat emocional.

29 d'agost de 2004

hola

Hola. Acab d'entrar al bloc. Està net i nou. No n'he fet cap mai. M'agrada el nom de bloc o bitàcola. Supòs que els inventors d'açò li han posat jugant amb els termes de navegació per la xarxa... És curiós. No sé molt bé què dir? Per què l'he encetat, aquest bloc? Està a punt de ploure. Veus? com que no tenc res a dir, rall del temps, com als ascensors. Tenc un veí que quan entra a l'elevador sempre mira per amunt. Què hi veu allà dalt? Només els pobres fluorescents. Per cert, un d'ells fa bellumes. Deu ser el fusible que falla. Ara veig que tot és començar: Comences a escriure i els disbarats surten tots sols. Brollen com aquestes primeres gotes de pluja que ja feren els vidres. Només hi falta el Duo Dinàmico que canti allò de El Final del Verano llegó y tu partiràs, yo no sé hasta cuándo... El que sí que tenc clar és que tutejaré el bloc. Crec que és més fàcil dirigir-me a ell, a tu, que a algun lector en abstracte. Cada vegada plou més. Les gotes fiblen, i damunt la mar els peixos beuen. Hi ha banyistes atrevits. Es volen endur a casa un últim record, encara que sigui en forma de banyadura a la tovallola de platja. Tal vegada, arena a les sabates.

29 d'agost de 2004

enganxat

Hola de nou. Crec que l'Ulyse s'ha enganxat al bloc. Em venen unes ganes boges d'escriure coses. Continua plovent i ara el que em ve al cap és Serrat, llueve, detrás de las ventanas llueve y llueve, sobre los chopos...en fi. Em sembla que ja comença a quedar clar que açò en lloc d'un bloc és un programa de ràdio antic i ranci que es titula, cada canción un recuerdo. Tal vegada hauria d'emprar cursives i lletres majúscules, però tenc vessa. Els trons i llamps em provoquen un dessassosseg interessant, com unes còssigues a la planta dels peus. Un impuls incontrolable de sortir al pati i deixar-me banyar. Ja no en queden, de banyistes. Només hi ha un al.lot roig, anglès? que camina descalç. Esper que l'aigua de pluja no li esborri les pigues. Esper que no s'engati, com el seu col.lega de 13 anys que ja no tornarà a ca seua perquè va voler anar molt enfora la nit que s%u2019acomiadava dels seus amics. I la lluna encara no era plena, però la mar i l'alcohol el van cegar. Plou, encara.

29 d'agost de 2004

dies

Bloc: Hi ha dies com el d'avui que s'aixequen plujosos i acaben assolellats. Però n'hi ha d'altres en que al cel hi ha un sol esplèndid i et plou a l'ànima. Açò és el que em passa a mi. Tal vegada per açò abús de tu i en poques hores t%u2019escric tres textos. -Per cert, com és que no es respecten els punts i a part? crec que la lectura seria molt més fàcil- Bé. Avui plou, i a la meua ànima, i a la boca m'hi ha crescut cotó fluix, i al cor hi tenc cards, i... jo què sé. És impotència el que sent ara, després d'haver discutit amb un impresentable que diuen que és el meu cap, -sí, estic a la feina, ara que al carrer és diumenge i que els estiuejants s'enduen la nostra arena a les sabates- i que ha refet una feina que jo acabava de fer, i que a més ho ha fet malament, l'ha destrossada i l'hem de començar de bell nou. Ho ha fet per ignorància. En coneixeu d'aquests que es pensen que perquè són %u201Cel cap%u201D en saben més que tu? Insuportable, i llavors surten plagues a l'esperit i se't claven els vogamarins al cervell.

 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura