Esperança Camps - Dietari | Benvolguts Reis de l'Orient

Benvolguts Reis de l'Orient

Dissabte, 5 de gener de 2013

Benvolguts Reis de l'Oient:

Us escric tard, ja ho sé. Arribau avui fosquet i ara se m'ocorre a mi escriure-vos. Sé que em perdonareu. Com ja sabeu, he tingut unes setmanes un poc dures. Problemes a la feina i coses per l'estil. Res que no passi a la majoria de persones d'aquesta banda del Mediterrani.

Bé, us escric per demanar-vos algunes cosetes. Per a què ho hauria de fer, si no?

Pel que he pogut sentir i llegir al twitter i al facebook, molta gent us demana feina. Normal. Només a l'estat espanyol hi ha prop de sis milions d'aturats... També hi ha gent que us demana pau. La veritat és que fa molts anys que això us ho reclamam la majoria de persones de bona voluntat, i em sembla que no l'acabau de trobar per escampar-la màgicament pel món. També és cert que a la vostra zona geogràfica de procedència (abans que el Papa de Roma rellegís les Escriptures) és un bé molt escàs. Ja posats us demanaria que demà, quan marxeu cap allà, esgotats però contents, fessiu una cimereta entre vosaltres tres per veure si ho arreglau d'una vegada i aquestes primaveres arrelen de veritat. Després podeu continuar cap a Àfrica, que em sembla que els conflictes de per allà estan molt oblidats.

En realitat, senyors reis, jo no us volia demanar coses tan grandioses. Volia ser més egoïsta. Ja ho sé, que queda molt malament això, però, vostès només venen una vegada a l'any, i posats a demanar....

Mirau, majestats. Crec que en general, enguany m'he portat prou bé. En general, dic... Ara no és moment d'entrar en detalls. Idò, el que us vull demanar, per si encara hi sou a temps a dur-m'ho avui vespre, és... Iŀlusió. Poc original, ja ho sé. Però mirau, reis, em sembla que només amb iŀusió podré superar el que tot apunta a que ha de ser un any duret-duret. Com ja sabeu, a la fàbrica on faig feina hi ha una revolució i, és clar, la pagarem els treballadors. De fet, ja tenc molts companys que ho paguen a un preu altíssim. Ells es mantenen dignes, i nosaltres els intentam fer costat, però costa molt, sabeu? Per això us deman iŀlusió. Sé que si en tenc molta-molta-molta d'iŀusió seré capaç d'obrir una porta incògnita quan se'm tanqui la que ja tenc molt sabuda. Sé, senyors reis, que amb iŀlusió podré reconstruir el meu futur. I tal vegada podré continuar escrivint noveŀles que agradin a alguns amics. I si avui vespre m'ompliu la casa amb amb ambostes d'iŀlusió podré acompanyar de manera ferma les meues filles en seu camí de la vida. I només amb iŀlusió sabré rectificar quan m'equivoqui.

Idò, això era, majestats. Com que teniu correu electrònic us faré arribar aquesta carta ara mateix. Sé que fareu un esforç per acomplir, com sempre heu fet, els meus desitjos i els meus somnis més recòndits.

Atentament.

ps. Tot això de la pau al món, el revifament de l'economia, el càstic als lladres, el redreçament de la moral coŀlectiva, la creació de llocs de feina, el respecte per les minories, la igualdat de drets, la desaparició de la fam, la conservació de l'Amaçones, la no construcció del desdoblament de la carretera general a Menorca, l'ingrés a presó dels corruptes.... Tot això, majestats, també ho vull, eh? Gràcies.