Esperança Camps - Dietari

companys, si arribeu

Divendres, 16 de novembre de 2012

fa dies que li don moltes voltes. tal vegada, mesos. hauria d’escriure alguna cosa sobre el que està passant a la meua empresa, però no som capaç de trobar el to. no sé com contar el que vull contar. alguns companys meus ho fan de manera eficient, de manera bella, i també, molt útil . jo no em veig capaç. he explicat aquí moltes batalletes. en 23 anys n’hem passades de tots colors. em qued amb les coses bones i amb les persones que he conegut, amb les amistats que he fet. tenc molta facilitat per oblidar els mals rotllos, els mals gestos i les males passades. ara, però, és diferent. ara tenc una sensació de vertigen que em resulta molt difícil de gestionar. els dimonis se’m remenen dins el cap quan pens en com de malament s’han fet les coses, i sobre tot, quan veig l’acarnissament innecessari amb que els gestors estan perpetrant un dels majors EROS dels últims temps al País i a l’estat. em venen ganes de cridar quan veig els noms i les cares dels 48 companys sancionats injustament amb la suspensió de dos mesos de sou i feina, i quan veig l'ombra allargada dels directius que els han imposat aquesta sanció, i que són els mateixos que han enviat l’empresa a les penyes. faig una visita a l’infern quan veig el maltractament psicològic que estem patint els treballadors que cada dia hem de repassar la premsa per veure quina és la filtració de torn, per calibrar la seua veracitat, per posar una mica de seny en allò que publiquen alguns mitjans. uns, perquè estan interessats a menjar-se un tros de les molles que es repartiran després de la desfeta; altres, perquè intenten fer la pilota als directius per si de cas... i enmig de tot això hi ha els noms de 1.198 treballadors girant dins un gran bombo. i hi ha una empresa mercenària que s’encarregarà de comunicar-los que han estat agraciats amb un bonic acomiadament i una patètica indemnització de 20 dies per any treballat amb un topall de 12 mensualitats. també em desequilibr quan veig companys incapaços de reaccionar a tot això, que n’hi ha, i van a la fàbrica i fan la seua feina amb uns orellons posats com si res del que passa allà dins els afectés, o com si esperessin que... fa dies que li don voltes a tot això, i no sé com escriure-ho.