gimnàs
tenc una amiga que s’ha apuntat a un gimnàs. està a punt de perdre la feina, com tanta gent d’altra banda, i ha decidit que el primer que ha de fer és tenir cura del seu cos. ja no és jove, però tampoc no és una vella. comença a tenir aquella edat indeterminada en que les dones ens tornam transparents, invisibles: mobiliari urbà que embruta les voreres i entorpeix el pas més ràpid dels joves. a ella mai li han agradat els gimnasos. sempre em deia que li feien una mica d’oi, que trobava que no estaven prou nets i que sempre feien una mica d’olor de la suor suada despús ahir. avui hem quedat a prendre cafè. ens hem trobat, és clar, a la sortida del gimnàs. tenia tota la cara vermella i anava amb els cabells mig xops perquè es veu que l’assecador que hi ha als vestuaris s’ha espatllat. com que plovia, en veure-la m’ha fet la sensació que li acabava de caure tota l’aigua del món. ha demanat un cafè amb sacarina i una torrada amb oli. ella no feia olor de suor, sinó de crema hidratant i d’endorfines acabades de generar. estava possessa per una mena d’eufòria que no és habitual en ella, que normalment té el posat seriós. exhibia l’eufòria i el fanatisme dels conversos. només fa quinze dies que s’ha apuntat al GYM (ella parla del GYM i jo la imagin com Jane Fonda amb una cinta al front). m’ha fet una mica de ràbia: el nostre cafè d’avui m’ha semblat com si enlloc de prendre’l amb una de les meues millors amigues, l’hagués pres amb un manual d’autoajuda. m’ha explicat els seus progressos amb l’elíptica i amb la cinta caminadora i no sé quants kilòmtres diu que ja fa amb la bicicleta estàtica, i es veu que hi ha unes pantalles de plasma i mentre ella corre fictíciament veu, per exemple, un partit de bàsquet o vídeos dels 40 principals. m’ha contat, la meua amiga, casos d’altres dones que també van al gimnàs. hi van al matí perquè és més barat, i perquè el monitor és molt més simpàtic que la que hi ha els capvespres. es veu que els diu tot de pirops que a aquesta edat de la transparència fan pujar la moral. m’ha dit també que algunes de les dones que hi ha al gimnàs ja estan aturades. elles, sí. alguna passa un infern a casa perquè el marit tampoc no troba feina, i com la meua amiga va prendre la decisió de començar a suar. hi ha una al·lota fibrosa que era secretària de direcció i l’empresa va tancar. hi ha una dona que feia feina per cases però a poc a poc les ha anades perdent perquè les senyores han perdut poder adquisitiu. hi ha una professora de valencià que sempre la contractaven com a interina i enguany no li ha tocat. totes corren i pedalegen a primera hora del matí al costat de la meua amiga, i la saluden quan van sortint del gimnàs i la veuen asseguda amb mi. són gent normal, com tu i com jo, em diu, i tenim data de caducitat. estem en el mercat, continua, i com vols que ens comprin si fem cara de pomes agres i ens pengen totes les pellerenques?
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
el producte
uf. "com vols que ens comprin si...?" aquesta frase fa mal. Em recorda Bauman, nosaltres som el producte, no els consumidors. I les dones encara més.
un plaer llegir-te, com sempre. Gràcies.
Re: gimnàs
Jo he rigut :-) Molt bo.