Tant d'odi, encara?
.jpg)
L'onze de setembre vam anar a Barcelona. Volíem viure de primera mà allò que semblava que havia de ser un esdeveniment històric. Hi vam anar amb la nostra filla de catorze anys. Totes les hores que vam caminar pels carrers de Barcelona van ser una festa. Centenars de milers de persones, més d'un milió, diuen, cantant, ballant, cridant, demanant la independència del seu país. De tornada a casa, cansats i satisfets pel que havíem viscut, vam escoltar per la ràdio que els mossos d'esquadra havien dit que durant la més gran manifestació que s'ha fet mai a Barcelona no hi va haver cap incident. Cap.
Ahir, nou d'octubre, els treballadors d'RTVV estàvem cridats a convertir la diada en una jornada de mobilitzacions contra l'ERO amb què l'empresa pretén despatxar 1.198 persones. El primer acte on havíem d'expressar el nostre rebuig era a l'inici de l'anomenada "Processó Cívica", que consisteix a traslladar la Reial Senyera des de l'Ajuntament a la Catedral. Solen acompanyar la Senyera les primeres autoritats, alguns convidats institucionals i diversos col·lectius.
Els treballadors de Canal 9 no érem els únics que protestàvem per la nostra situació laboral. Enfront de nosaltres hi havia una marea de samarretes groques que és el color que han elegit els treballadors del Ferrocarrils de la Generalitat per a protestar contra l'ERO que els afectarà a ells. D'aquesta manera, la processó havia de passar emmig de dos col·lectius de treballadors públics indignats. Ben davant de l'ajuntament, i enfront de nosaltres hi havia un petit col·lectiu de gent que exhibia senyeres i pancartes del tipus: "35 anys lluitant front al catalisme". Cridaven consignes com ara: "Canal 9 i TV3 la misma mierda es". Eren membres del GAV, grup d'acció valencianista. El que més em va preocupar del cas és que aquest grup, ben esquifit, el formaven tant persones d'edat avançada com gent molt jove. Xavals com el que il·lustra aquest post. Tot el temps que va durar l'espera ens feien gestos obscens, del tipus, "ara rapareu", o "esteu ben fotuts"...
Quan va haver passat el seguici oficial, els primers a qui la policia va donar pas per a formar part de la processó va ser a aquesta gent del GAV. En arribar al punt on érem els treballadors van ignorar els companys dels ferrocarrils i es van acarnissar amb nosaltres. La fotografia congela un dels moments en que els joves, però també les senyores majors, sobretot dones, ens insultaven, o ho intentaven perquè ens deien rojos, separatistes, catalanistes. Després ens desitjaven coses com ara, aneu-vos-en a la merda, o ens deien que a l'atur és on hem de ser des de fa temps.
Darrere els del GAV van desfilar els d'España 2000 que van continuar amb les amenaces i els gestos tipus "peineta".
El post està quedant una mica llarg, ja ho sé. Si hem de mirar pel volum de persones que formen aquests col·lectius, hem de pensar que són quatre gats, que no tenen cap importància. Però a mi el que em fa més mal és el nivell de violència que exhibeixen i la impunitat amb que ho fan. Qui els ho ensenya, això? d'on ho beuen? Per què? Això és un fracàs dels valencians i l'hem d'assumir. També em preocupa que des de l'ajuntament de València se'ls permeta participar d'una processó anomenada cívica i que, en teoria és per a honorar la Senyera, això que tant s'omplen la boca dient que és una de les senyes d'identitat dels valencians. A mi em fa mal veure com un al·lot va vestit amb la Senyera em fa aquest gest obscè de la fotografia. I em fa mal, ho repetesc, tant d'odi. Encara.
ERO RTVV |
Següent | Anterior | Comentaris (5) |
Comentaris
Wertians
Fa anys que viuen en la impunitat i fa anys que els polític els fan suport. I avui encara, amb consignes com les del ministre Wert. És fastigós veure que no eixirem de la claveguera
Fills del feixisme
Els joves segueixen una ideologia feixista perquè l'han mamada des de la infantesa. Lo de l'ajuntament és vergonyós, però no deuria ser cap sorpresa.
Salutacions des de Canberra.
Blavers
El seu anticatalanisme, o el seu odi és proporcional a la seua ignorància. Són anys d'adoctrinament i foscor. El blaverisme, és una crònica amarga inacabada, perillosa, letal per a la nostra societat, alimentada pels de sempre fins l'infinit... mala peça al teler si després de tants anys un xiquet com el de la foto es socialitza en l'obscenitat i el fanatisme polític. paciència.
Ignorància
El que és més trist és que, segurament, el xiquet de la fotografia no té ni idea de què feia ahí exactament, ni de què reclamàveu vosaltres.
Wertians
Fa anys que viuen en la impunitat i fa anys que els polític els fan suport. I avui encara, amb consignes com les del ministre Wert. És fastigós veure que no eixirem de la claveguera