Són les dotze i cinc minuts de la nit. Escric això mentre per la finestra entren les bellumes dels focs artificials que es disparen per celebrar la diada. El Nou d'octubre és la festa nacional dels valencians. És també l'aniversari de Canal Nou, la televisió. Tot i que fa molts anys que hi faig feina, som més de celebrar l'aniversari de la ràdio, el 2 d'octubre. Les raons ja les he explicades aquí més d'una vegada i ara no hi tornaré.
Aquest aniversari, el que fa 23, és tristot. És com aquell que celebren les famílies que paren dol. O pitjor encara, aquells en que es sap amb seguretat que és el darrer que celebra el protagonista del natalici.
No sé on serem el Nou d'octubre del 2013, però el que està clar és que la televisió que ho contarà no serà la mateixa... Demà, avui dimarts, els treballadors estem convocats a una vaga per a defensar un servei públic que ha estat manyuclat i maltractat fins a dir prou. Un mitjà que està tan malmès que molts dels ciutadans a qui hauria de servir voldrien tancat perquè diuen que els surt molt car. Un mitjà però, que tothom sintonitza quan la pluja no sap ploure o quan, en una espècie de miratge, ofereix els productes de qualitat que els seus treballadors sabem elaborar.
Avui, Nou d'octubre, els treballadors serem a la plaça de l'ajuntament de València, quan baixi la Senyera, per demostrar el nostre compromís. Serem aquella taca vermella que des de fa mesos es fa visible entre el magma de descontents de la nostra societat. Cada vegada més ens sabem estimats i compresos. Ara més que mai. Ara, quan van tan mal dades, hi ha d'haver mitjans que ho expliquin. I si no ho fan, els ciutadans sabran destriar per què no ho fan i de qui és la culpa que no ho expliquin. Una de les nostres samarretes reivindicarives diu: "jo teballe, no manipule", i els valencians cada vegada tenen més clar que això és així, que els treballadors no som els culpables, com diu la nostra pancarta.
Demà no estareu sols a la plaça de l'Ajuntament, ni en cap altra concentració. Som molts els que estem amb vosaltres. Tot el meu suport i una forta abraçada des de Barcelona.
Re: Nou d'octubre (aniversari tristot)
Gràcies, Paula. Espere que les coses et vagen bé per Barcelona. T'ho mereixes.