A veure com començ a escriure aquesta crònica ara... hi havia molts amics i familiars. Hi havia professors, companys de l'institut, amics del facebook i del twitter. Hi havia gent de Ciutadella, de Barcelona, de València. Hi havia gent vinguda d'altres pobles de Menorca. Hi havia la regidora de cultura. Hi havia en Pau Faner i n'Empar Marco: el mestre i l'amiga. Hi havia l'esperit de Francesc de Borja Moll sobrevolant el claustre del Seminari on ell va estudiar quan era un al·lot i va conèixer Mossèn Alcover i tot va començar...
L'esperava amb il·lusió la presentació de 'Col·lecció particular' a Ciutadella. Il·lusió i respecte. I crec que va anar molt bé. Les paraules amabilíssimes dels presentadors em fan empegueïr, com sempre. Ja n'he parlat tant d'aquest llibre aquí i altres llocs que no em vull fer pesada. Em va agradar molt veure gent que ho ha estat passant malament i ara comença a remontar. Em va agradar molt veure gent que m'acompanya com a lector des del meu primer dia com a escriptora. Em va agradar veure el compromís de persones a les quals només coneixia a través de la xarxa i ara, quan ens trobam, ens saludam... viure fora té aquestes coses...
Bé, crec que aquesta és la pitjor crònica que s'ha fet mai d'una presentació d'un llibre. Però és que fa de mal fer. Així és que em limitaré a donar-vos les gràcies a tots. Esper que la lectura de la novel·la no us decebi i que algun altre dia ens tornem a trobar per a parlar-ne. Aquest d'aquí també és un bon lloc per anar deixant comentaris. Gràcies de tot.
Em sap greu, nosaltres ens ho vam perdre. S'estiu té aquestes coses: vas d'aquí i d'allà però no pots ser a dos llocs alhora...
Bé, et confés que jo me n'he entemut avui, i en Nasi ho havia llegit as diari però no se'n va enrecordar...
Enhorabona pel llibre.
Una abraçada,
6k i família
Tens la mateixa expressió que jo encara recordava, amb una gesticulació molt definida per arquejar les celles i obri uns ulls com a ous estrellats, però parles millor, molt millor, sense embuts i convençuda del que dius. Els records eren el d’una filleta morena, introvertida i una mica caparruda, ara recordaré la dona segura del que diu i com ho diu.
Col·lecció particular és, al meu entendre, una bona radiografia de la societat, en aquest cas valenciana, emmalaltida pel mal ús del "vellut" i la "gomina". La seva lectura... una bona medicina.
Re: 'Col·lecció particular' a casa, a Ciutadella
Pau, Lina, Sisca...sou molt amables. gràcies!!!